És que ja no m'escolten!

Pot haver-hi diferents raons que poden provocar que els teus col.laboradors ja no t'escoltin:

- No ets creïble: coses que has dit fins ara que s'ha dit o demostrat que no eren certes; promeses que has fet i no has complert; consells que dones, però que no practiques...

- El teu cos diu coses diferents al que expressen les teves paraules: només el 7% de la nostra comunicació arriba als altres a través de les paraules. El 93% depèn de la comunicació no verbal: de com ho diem a través del nostre to, els nostres gestos, l'expressió facial, el contacte visual...

- Et manca saber-te explicar: dius les coses d'una manera molt avorrida, o bé inintel.ligible, donant mil-i-una voltes sense arribar mai al tema en concret...

- Tal faràs, tal trobaràs: si no escoltes els teus col.laboradors, per què ells sí que t'haurien d'escoltar a tu?

- No hi ha missatge: dius i dius moltes coses, però no hi ha un objectiu clar pels que t'escolten. No dones evidències del que dius; no aportes dades objectives; el que dius no duu enlloc...

Cal, doncs, estar alerta amb què diem i com ho diem per tal de ser escoltats!

Buidar la taula

Cal trencar els vells esquemes mentals i les frases fetes i suposicions gens fonamentades.
Tenir la taula buida no és sinònim de ment buida. Ni ha de significar que no tenim feina. Aconseguir que la nostra taula de treball estigui neta, sense piles de papers ni documentacions pendents d'endreçar, ha de ser un objectiu diari. No hauríem de marxar cap a casa sense haver deixat la taula lliure de paperam.
Assolir-ho ens ajuda de vàries maneres:
- Ens ajuda a concentrar la nostra ment en una sola tasca: la que ens interessa i en la qual hem de treballar ara mateix. D'aquesta manera, ni els ulls ni el cervell tenen cap altre paper que els distregui i ens faci abandonar la concentració sobre el que estem fent.
- Fa que siguem més ràpids a l'hora de cercar algun document que necessitem o que ens demanin. És neguitós veure com qui té la taula desordenada mou i remou piles de papers intentant trobar una documentació que sap que ha de ser sobre la taula, però no sap exactament on.
- Evita l'estrés. La ingent quantitat d'informació que rebem fa que s'amuntegui molta documentació que no arribem a poder llegir al cap del dia. Això ens porta a desar-la en algun racó de la taula per tenir present que "quan disposem d'un moment" ja la llegirem. Com que aquest moment no arriba, es van fent piles que veiem diàriament sobre la nostra taula, però que no podem abastar. Ja s'ha creat l'estrés!
- Permet que el personal de neteja pugui fer la seva feina. O és que no heu escoltat mai la frase "no em netegeu la taula, ja m'ho faré jo mateix, que si no després no sé on estan els papers"?
- Fa que el començament del dia següent sigui més engrescador. Arribar a la feina amb la mandra del matí i trobar una taula "a rebentar" només dóna ganes de tornar cap a casa i amagar-se sota els llençols. En canvi, una taula buida t'anima a pensar i planificar què faràs avui i en quin ordre. Decideixes tu i no pas el primer paper que veuen els teus ulls!

Barcelona Harley days

Avui he presenciat la desfilada de la "Barcelona Harley days". Ha estat impressionant veure una quantitat tan gran de motoristes cofois de la seva pertinença al món Harley Davidson. Això m'ha fet pensar si tots estem tan cofois de pertànyer a les nostres respectives empreses:
Estaríem disposats a "desfilar" per mostrar la nostra involucració amb la marca de la nostra empresa?
Parlem bé de la nostra empresa, tant dins com fora d'ella?
Hem pogut dir què pensem realment de la nostra empresa, a través d'enquestes anònimes, d'un 360, o d'entrevistes individualitzades?
Mostrem el nostre compromís amb l'empresa quan ens relacionem amb els clients, proveïdors, contactes comercials, etc.?
Posem el nostre cervell i el nostre cor en cada tasca que fem durant el nostre horari laboral?

Departaments o illes?

Hi ha empreses on, quan parles amb els seus treballadors, sembla que no estigui formada per departaments sinó més aviat per illes ben separades i autònomes.
Cadascun cerca acomplir els seus objectius "a la seva": tot val per aconseguir-los, encara que sigui a costa de rebentar els dels altres departaments. I les dades que necessitin els altres, resten aparcades fins que no siguin requerides incomptables ocasions.
Cal evitar les batalles entre els departaments en benefici del conjunt de l'empresa, de tothom.
Així doncs, s'ha de practicar un diàleg entre departaments i no un enfrontament per veure qui ho fa millor; organitzar trobades on cada departament presenti a la resta què fa, què necessita i què pot oferir; fer rotacions entre el personal per treballar durant un cert temps en un departament diferent al seu; etc.
Esmerçar temps i esforç en que els diferents departaments es coneguin i s'entenguin, és una de les millors inversions possibles.