Suïcidi i autoestima

Segons els estudis fets per l'Organització Mundial de la Salut, cada any es produeix un milió i mig de morts per suïcidi. Un nombre impressionant, que ignora la majoria de la gent: davant l'allau de notícies sobre violència que ens arriben dels mitjans de comunicació, resta amagat el fet que hi ha més persones que moren a l'any perquè es treuen elles mateixes la vida, que el total de morts sumant-hi les guerres, els actes terroristes i la violència interpersonal!

Hi ha moltes raons que poden dur a prendre una decisió tan dràstica com és la d'acabar amb la pròpia vida. Una de molt important és un baix grau d'autoestima. Quant menys en tinguem, més grans són les probabilitats de veure tot "negre": trobar problemes en cada situació que sorgeix; tenir males relacions amb els altres i esdevenir cada cop més solitari; no gaudir de les coses que es tenen; ...

Hem de pensar en positiu i veure tot allò de bo que tenim o que podem assolir si hi esmercem ganes. I també saber-ho transmetre als qui ens envolten per evitar que perdin autoestima. 

 

Parlar de debò

Quan de temps fa que no tenim una xerrada de debò amb la nostra parella?

No em refereixo a discutir sobre què fer el proper cap de setmana o a qui ha d'anar a la propera reunió de pares a l'escola. Faig referència a seure i escoltar-se. A examinar com va la vida en comú. A compartir sentiments, pensaments i comportaments.

La munió de coses que hem de fer en el dia a dia feiner, i les múltiples activitats de cap de setmana no solen deixar temps per a conversar en profunditat sobre la relació comuna. I així hi ha el risc que un petit estrip esdevingui, amb el pas del temps, un enorme forat. No parlar-ne no soluciona el problema, sinó que ajuda a engrandir-lo.

Paga la pena parlar de debò amb la nostra parella. Pel bé de cadacú i de la parella en el seu conjunt. Per desenvolupar-se i millorar mutuament. Per tenir una relació plena i feliç. Per viure i no només sobreviure!

Aplicació immediata

Un dels grans beneficis d'un curs de formació és la seva aplicació immediata.

Ja pot ser fantàstic l'instructor, molt divertida la forma d'impartir-lo, interessant el seu contingut,... si no hi ha una aplicació immediata, l'activitat frenètica del dia a dia farà que es perdi una gran part del curs. S'ha comprovat que si el que s'ha escoltat al curs es posa en pràctica de seguida, restarà en la memòria i esdevindrà un hàbit la conducta que sorgeix del nou concepte après. 

Per tant, reservem una bona part del dia següent d'assistir a un curs, a posar en pràctica el seu contingut.

Presentant un conferenciant

Heu assistit a conferències on ja miràveu el rellotge abans no comencés a parlar el conferenciant, de tant com s'allargava el presentador?

Heu patit vergonya aliena en veure com el presentador del conferenciant no sabia ni què dir, ni com dir-ho?

Heu pensat que el conferenciant devia estar patint perquè el presentador ja parlava molt sobre el tema que havia de tractar ell després?

Segons el meu entendre, les presentacions han de tenir aquestes característiques:

- Brevetat: la seva durada ha ser de menys de dos minuts.

- Estar preparada: per evitar les divagacions o les reiteracions.

- Captar l'interès de l'auditori: esmentar per què paga la pena haver assistit a la conferència.

- Esmentar el conferenciant: el seu nom i els estudis i experiències que tenen a veure amb el tema de la conferència.