La gestió de l'acompliment

Contràriament al que es pot pensar d'entrada, penso que la gestió de l'acompliment no és una tècnica empresarial, sinó tot un procés que inclou varis components. Aquests són la planificació dels objectius; la comunicació contínua; el coaching; i l'avaluació de l'acompliment.

Tot i estar molt lligada amb la direcció, en realitat la responsabilitat és compartida entre els directius i els seus col.laboradors, que han de compartir la visió dels objectius a assolir i el reconeixement de la part de contribució de cadascú a l'efectivitat de l'empresa.

Així doncs, per tal que tingui èxit aquest procés de gestió de l'acompliment cal que els objectius a assolir siguin acceptats i no pas imposats; que hi hagi una cultura d'aprenentatge continu; que es mantingui la voluntat de comunicació mútua durant tot el procés; i que no sigui una mera qüestió formal reduïda a l'emplenar els formularis quant abans millor.

Acceptar les diferències

Una frase que sempre em mereix reflexió és la que s'atribueix a Voltaire: "no estic d'acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir el que penses".

Em sembla una gran mostra de respecte per l'altre. Amb aquest reconeixement de la seva llibertat d'expressió, les nostres pròpies experiències i perspectives s'enriqueixen. Tendim a pensar que tothom veu, o hauria de veure, les coses com les veiem nosaltres. Però no és així, perquè cadascú té els seus propis paradigmes. A partir de l'escolta activa i l'empatia podem veure i acceptar les diferències, cosa que ens permetrà crèixer personalment i professionalment.

Tornarem a lloar els especuladors?

Durant tota aquesta dècada han aparegut crítiques i ironies sobre el corrent que valora la part humana de les empreses per sobre dels elements quantitatius típics com els balanços, els comptes de resultats, les memòries econòmiques, etc.

Però la crisi econòmica en la que ens trobem reflecteix com n'és d'important, a llarg termini, tenir cura del teu equip de treball, dels teus clients i proveïdors, del medi ambient, del teu lideratge, de la creativitat i la innovació de tothom qui integra l'empresa, i de tants altres temes que no apareixen directament reflectits als informes econòmics: durant els darrers anys de creixement continuat, ens han bombardejat amb els "escandalosos" resultats de les empreses, especialment les constructores i les financeres. Eren els reis del sistema i compraven tot el que es posava per davant, sense cap concessió al sentit comú, ni als temes abans esmentats. De paraula sí, però la realitat era una altra: o aconseguies els teus objectius o al carrer! Tant se val com t'ho feies. Si els assolies, nadaves en or. Si no era així, puntada de peu i un altre de més jove al teu lloc. Conseqüència: com només importaven els resultats econòmics, s'oblidaven les persones i s'anava a l'objectiu marcat, passant per sobre de qualsevol valor moral que pogués impedir-ho. Fins que arribà el moment que el castell ha esclatat, perquè els seus fonaments eren de sorra.

Aprendrem, ara, a donar més importància a les persones i els valors, disminuint l'interès pels beneficis desmesurats i les xifres impersonals? O bé, quan tornin els "bons temps" tornarem a caure a la mateixa errada de lloar els "encerts milionaris" dels especuladors?

Posar-nos les piles

La situació econòmica en la que ens trobem predisposa a veure-ho tot negre. I sense adonar-nos, aquest pensament negatiu es trasllada a les nostres accions, cosa que comporta que la productivitat i el clima a l'empresa minvi.

És per això que ens hem d'assegurar de mantenir el nostre nivell d'energia personal ben elevat. Com fer-ho?

-- Esforçant-nos tan bon punt comença la jornada laboral en mantenir un clima d'alegria i il.lusió.

-- Involucrant-nos en el dia a dia. No sent elements passius.

-- Enlloc de queixar-nos dels problemes, aportant idees per cercar-ne solucions.

-- Estant oberts als canvis, sent flexibles i positius.

-- Recolzant el treball dels altres enlloc de criticar per criticar.

Si ens posem les piles, l'energia de l'empresa augmenta i ajudarem a garantir la seva supervivència i desenvolupament.

28 d'octubre: competitivitat i networking

Enmig d’un panorama econòmic fosc amb contínues notícies de tancaments, regulacions d’ocupació i pujada de l’atur, hi ha un oasi de llum i esperança: el que ens ofereix l’acte del dia 28 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Un lloc de trobada dels qui creuen en un futur de Catalunya on prevalgui l’emprenedoria, l’intercanvi de coneixement, la creativitat i la innovació… La competitivitat del nostre país en definitiva!

Hi vaig ser l’any passat a la primera edició i va ser una jornada per ser recordada. Hi va haver espai per a tot: networking, tallers de treball, xerrades amb experts internacionals, exposició de previsions de futur, obertura a nous mercats, etc.

És per això que puc recomanar que no us perdeu aquesta nova edició. Si creieu que l’especulació no és el nostre futur, sinó el treball ben fet i l’intercanvi d’idees i experiències acumulades, assistiu a la segona edició d’Interacció el dia 28 d’octubre.

Demanar l'opinió sobre nosaltres

Estem tan acostumats a que ens diguin el que fem malament i es callin el que fem bé, que hem arribat a donar per suposat que si no ens diuen res sobre la nostra forma de fer les coses és que tothom està molt satisfet de la nostra activitat.

Però és així? Ho hem comprovat mai?

Sóc del parer que si no ens hem preocupat de comprovar si estem a l'alçada del que esperen de nosaltres no ho sabem realment. Per aconseguir-ho hem de preguntar a qui rep els resultats de les nostres accions si estem assolint les expectatives que tenen. Cal conèixer si estan satisfets amb el nostre compromís, la nostra forma de fer, en com els estem donant servei, com els tractem, escoltem, ajudem, etc.

Preguntem, demanem la opinió dels altres sobre nosaltres i la nostra forma de fer. D'aquesta manera podrem millorar com a persones i com a treballadors.

Animar les aportacions

Les empreses solen centrar-se en apostar per les aportacions dels seus directius, obviant el de la resta dels seus treballadors. Ignoren així tots els coneixements i les experiències acumulades per molta de la seva gent que permetrien avançar més l'empresa en el seu conjunt.

Obviar aquest talent amagat fa que l'empresa no tingui la visió total de la realitat. No percep el que experimenten els qui no estan en primera línia de decisions, però que estan també al peu del canó diàriament.

Per tal d'evitar aquesta pèrdua de talent caldria establir mecanismes de participació constant: reunions periòdiques amb la participació de tots, llocs comuns habilitats per fer constar públicament les noves idees que a qualsevol persona se li puguin acudir, intercanvi d'experiències entre diferents departaments, etc.

D'aquesta manera s'acostuma a tothom a pensar que alguna cosa pot aportar en benefici propi i de l'empresa, independentment del càrrec que tingui. I que es valoren els seus coneixements i experiències. Tant el treballador com l'empresa creix!