Pensar abans d'actuar

Per tal de ser eficient en les nostres tasques diàries, cal pensar abans d'actuar.
El que anem a fer és alguna tasca que ens durà a assolir els nostres objectius?
La nova activitat que encetarem es correspon amb les nostres responsabilitats?
Obtindrem resultats del que començarem, o és pura burocràcia?
Moltes vegades el desig emocional de respondre les trucades, llegir els e-mails
que van arribant, fer-la petar amb el col.laborador que acaba d'entrar, o
qualsevol altra tasca d'aquest tipus, ens allunya d'actuar en el que realment
té valor afegit, d'aconseguir allò pel què se'ns paga.
Cal, doncs, analitzar bé què hem de fer, enlloc de començar pel primer que veiem
sobre la taula o que trobem a mà i ens ve de gust. Pensar abans d'actuar.

Pels seus fets el coneixereu

Et diu que deixis el que estiguis fent, i comencis el que t'ordena.
T'interromp sovint amb la frase: pots venir un moment? (o variants similars)
Et demana informació "per ja".
Quan li planteges algun canvi, fa veure que t'escolta, però decideix continuar com fins ara.
T'envia a formacions, però no amb ell. Diu que ell ja ha fet un curs similar al que et fa fer.
No cal que et feliciti pel que fas bé, perquè "per a això et paguen".
Si no et necessita, ets sents oblidat. Si et necessita, ets sents aclaparat. No té terme mig.
Si parla amb algú del teu costat, et dirà un lacònic "tot bé?" per guardar les aparences.
Si arriba tard a una reunió amb tu, et dirà que és culpa teva perquè no l'has anat a buscar.
Si arribes tard, et dirà que ets un impuntual i un lladre del seu temps.
Els dies de bon humor, t'esbronca per les coses que considera que has fet malament.
Els dies de mal humor, et fa sentir com un drap brut i t'amenaça d'acomiadar-te.
Ell mai no t'ha insultat. O ho has entès malament, o bé no és cap insult (per ell).
Coneixes algú així? És un director, no pas un líder. Et dirigeix, et manipula, et menysprea, et coarta, et fa sentir malament fins el punt que et fa plorar (t'has d'amagar, és clar) o fins i tot et fa emmalaltir. És un director tòxic.

Invertir en desenvolupament

Cal invertir temps i esforç per créixer, tant personalment com professionalment.
La formació que vàrem rebre a l'escola i la universitat no és suficient per mantenir-nos al dia a un món que avança a una velocitat de vertigen. Ni tan sols l'ensenyament puntual (un màster, un seminari, un curs on-line) ens serveix per afrontar els propers problemes que ens sorgiran.
Cal entendre la formació com un continu, una actitud habitual, una manera de fer intrínseca.
Conec directors d'empreses tecnològiques que treballen a l'antiga, amb un "tac Mirga" i rodejats de papers. La seva animadversió a canviar acaba reflectint-se en tota l'empresa, que resta estancada en els mateixos processos, sistemes, formes de fer, ... Van tenir un començament engrescador i molt profitós, però han caigut en la rutina i el tantsemenfotisme: si el director no es forma, no progressa, per què ho haurien de fer els altres? El seu destí final: el tancament de l'empresa.
Invertir en desenvolupament personal ens farà ser més oberts a noves visions, més tolerants als canvis de l'entorn, més crítics amb el conformisme i més positius a l'hora d'encarar nous problemes.

Cal saber dir "NO"

Contràriament al que es creu normalment, és correcte dir "NO" als nostres superiors jeràrquics o als nostres col.laboradors.
Habitualment no es fa per por a les conseqüències, però també per no ferir, per ser més estimats, per comoditat o per servilisme. Però això comportarà efectes negatius: ens desvia dels nostres objectius, ens du a perdre el nostre propi respecte, augmentem el ressentiment cap als altres i ens fa perdre el control sobre la nostra vida.
Per tant cal saber dir "NO" quan calgui. Això sí: d'una manera correcta, ferma, raonada i assertiva.
La nostra negativa serà, aleshores, una font de confiança pels altres que veuran en nosaltres uns autèntics col.laboradors, sincers, responsables i lleials.

Comunicació interna

Es diu que un dels requisits perquè una empresa funcioni és que hi hagi una bona comunicació interna. És una responsabilitat de la direcció, però ha de ser exercida per tothom.
De res no serveix establir grans objectius i estratègies, si no hi ha comunicació. S'ha d'informar tothom i assegurar-se que han entès el missatge. Suposar que tots ho saben i ho entenen, és una de les errades més comunes de la direcció en el nostre entorn. Cal fer un esforç considerable en aquest camp, per tal de garantir que tothom rep la informació i que té l'avinentesa d'expressar-se i aportar suggeriments. Una comunicació així esdevé bilateral, crea confiança, elimina errades i omissions i assegura el futur de l'empresa.