Cal invertir temps i esforç per créixer, tant personalment com professionalment.
La formació que vàrem rebre a l'escola i la universitat no és suficient per mantenir-nos al dia a un món que avança a una velocitat de vertigen. Ni tan sols l'ensenyament puntual (un màster, un seminari, un curs on-line) ens serveix per afrontar els propers problemes que ens sorgiran.
Cal entendre la formació com un continu, una actitud habitual, una manera de fer intrínseca.
Conec directors d'empreses tecnològiques que treballen a l'antiga, amb un "tac Mirga" i rodejats de papers. La seva animadversió a canviar acaba reflectint-se en tota l'empresa, que resta estancada en els mateixos processos, sistemes, formes de fer, ... Van tenir un començament engrescador i molt profitós, però han caigut en la rutina i el tantsemenfotisme: si el director no es forma, no progressa, per què ho haurien de fer els altres? El seu destí final: el tancament de l'empresa.
Invertir en desenvolupament personal ens farà ser més oberts a noves visions, més tolerants als canvis de l'entorn, més crítics amb el conformisme i més positius a l'hora d'encarar nous problemes.
diumenge, 15 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada