És possible!

A mitjan segle XIX, metges alemanys van publicar un treball on es deia que les velocitats de vehicles superiors a 24 quilòmetres/hora, provocarien greus danys al cervell dels seus passatgers.

A mitjan segle XX, experts en aeronàutica van assegurar que els avions mai no podrien superar la velocitat del so, perquè en aquell moment es desintegrarien.

Quantes idees que hem tingut s’han anat en orris simplement perquè algú “molt assabentat del tema” ha dit que el que proposàvem no es podia fer?

Justament ara, en període de crisi, és quan més s’ha d’anar alerta amb la destrucció de les noves idees. Així ho veia, ja fa anys, l’Einstein: “La crisi és una benedicció pel que fa als progressos. És en aquestes èpoques quan neix la iniciativa, els descobriments, les grans estratègies. Analitzem les causes, proposem solucions, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora que és la de no lluitar per superar-la”.

No ofeguem les noves idees, tot afirmant d’entrada que és impossible. És possible!

Contra la crisi: oberts al canvi

Els éssers que sobreviuen no són precisament els més forts, sinó els qui millor s’adapten a les modificacions de l’entorn. Així mateix, les empreses continuaran existint si són capaces d’acceptar els canvis que es van produint al mercat.

Per això la multifuncionalitat dels treballadors i la diversificació del negoci són elements claus. Aprendre noves habilitats, assajar nous models, combinar diferents tècniques, canviar vells processos, són recursos que s’han d’incorporar al dia a dia de les organitzacions si volen sobreviure als canvis i les crisis que periòdicament es produeixen.

Formació discriminatòria

És ben curiosa la contradicció que observo en algunes empreses quant a la qualitat i quantitat de la formació al personal. L’empresa diu que està orientada al client, i que la seva importància és tan gran que es reflecteix en totes les activitats de l’organització.

Però a l’hora de la formació la realitat s’inverteix: el personal directiu rep el major volum en formació tant pel que fa a la quantitat de cursos com de despesa en cadascun d’ells (se’ls envia a IESE, ESADE i altres institucions de “renom”) mentre que els treballadors que estan en contacte directe amb el client reben la formació marginal (escadussera i “barata”).

Com podem esperar que la qualitat de l’atenció al client millori en el dia a dia, si l’atenció als propis treballadors és tan defectuosa?

Mètodes per afrontar l'excés de feina

Per evitar la sobrecàrrega de feina, la principal resposta és la planificació.

Però pels qui no es creguin dotats per a tal cosa, o ja han fet tard, la Barbara Berckhan, en el seu llibre “L’art del mínim esforç”, proposa les següents alternatives:

– Distribueix la feina entre els companys. Potser no ho has provat mai encara…

– Si ningú la vol, no fer-la tu tampoc. Que peti tot, i vegin que no els salvaràs cada cop.

– A canvi de cada nova tasca que assumeixis, deixa de fer-ne, com a mínim, una altra.

– Explicar, les vegades que calguin, com es fa una tasca determinada, enlloc de fer-la tu mateix pensant que perdràs més temps explicant-la que fent-la.

– Res de queixes perquè ja tens molta feina. Simplement digues: No!

És clar que emprant aquests mètodes, no farem amics a la feina. Però anem a treballar per fer amics i anar perdent mentrestant la nostra salut i temps de la vida privada?