Desenvolupament de persones i equips

Concentra't

2011-02-15T06:40:00.000+01:00

Tot i la suposada eficàcia que té el ser "multitasca", la realitat és que intentar fer vàries tasques a la vegada no és efectiu ni eficient.

Fer moltes coses a l'hora, tenir molts documents sobre la taula, fixar-se varis objectius per un mateix període de temps ens allunya dels resultats, tot i que no ho sembli a primer cop de vista: ens distreu de la concentració intensiva que necessitem per poder acabar ràpid i bé els treballs; ens treu forces perquè el cervell intenta processar informacions diferents a l'hora; emmalaltim per l'excés d'estrès, l'alimentació incorrecta o la manca d'hores de son; i esmercem moltes més hores en enllestir les feines assignades.

Així que per la teva salut física i mental, decideix en què invertiràs els propers minuts i concentra't en aquesta única tasca que has triat.

Mirar més enllà

2011-02-15T06:29:00.000+01:00

"Jo ja voldria ja, però és que no puc". I d'aquesta manera justifiquem el que no hem fet, o el que hauríem d'haver fet enlloc del que finalment vàrem fer.

Una manera d'evitar aquesta auto justificació és la de mirar més enllà. Sacrificar el plaer immediat, per un altre de més gran i consistent a mig o llart termini. Renunciar a un caramel ara, per tal d'aconseguir-ne molts més tard.

Cal tenir una visió global per veure el quadre en el seu conjunt; per superar la pujada que tenim ara al davant i poder assolir el cim que anhelem.

Prendre distància

2011-02-09T22:49:00.000+01:00

T'has adonat quin és el teu comportament quan estàs embrancat enmig d'una discussió?

En moltes situacions conflictives solem perdre vàries coses: els estreps, el punt de mira, el seny, la rigorositat... i ens deixem guanyar pels nostre ego que desitja guanyar a qualsevol preu. I tant la victòria com la derrota que es pugui produir serà dolenta perquè la relació amb l'altra persona es veurà afectada.

Per això és millor prendre distància davant d'una situació conflictiva i analitzar el més objectivament possible quina és la raó de fons que hi ha, i què és el que realment vull o puc aconseguir a llarg termini. Allunyar-se'n per veure la globalitat enlloc de només focalitzar-se en el topall puntual que tenim davant ara mateix.

Aparta els pensaments negatius

2011-02-07T22:48:00.000+01:00

No et deixis arrossegar per les teves pròpies creences limitadores. Abandona els pensaments del tipus "és que no podré", "és que no sabré", "és que no em deixaran", "és que no voldran"... Tot això et paralitza, et coarta, fins i tot et fa mal físic i emocional.

Els teus pensaments actuals creen el teu futur. Si creus que serà que "no", el més probable és que així sigui perquè la teva energia i les teves accions no aniran en camí d'aconseguir el "sí". Et deixaràs anar o t'aturaràs.

Acostuma't a pensar en positiu i esdevindrà un hàbit. Cada cop que apareguin els pensaments negatius, canvia'ls per uns altres que et permetin crèixer: "sí que podré!", "sí que sabré!", "sí que ho faré!".

Redueix el soroll extern

2011-02-06T20:46:00.000+01:00

Una de les definicions de com és la nostra societat és ser la de la informació. Rebem tantes notícies, consells, anuncis, imatges, models a seguir, etc. que no donem l'abast a processar tota aquesta informació. Però esdevé tant sorollosa que acabem assumint-la sense adonar-nos-en.

Hem d'aprendre a reduir el soroll extern. Escoltar els nostres propis pensaments, enlloc de només valorar els aliens. Deixar de dependre del que arriba de fora (del darrer correu, de la trucada del mòbil, del que he vist a la tele, del que s'està rumorejant al passadís...) i optar per que creiem que hem de fer nosaltres en aquest moment concret.

Apunta-ho

2011-02-06T16:29:00.000+01:00

El nostre cervell està contínuament generant pensaments, idees, somnis... I la majoria d'ells ens els perdem: o bé no els prestem atenció, o els descartem d'entrada sense examinar-ho a fons, o simplement els oblidem.

Compra't una llibreta i un bolígraf petits i dugue'ls sempre amb tu. Així que et vingui una idea al cap apunta-la. No cal desenvolupar-la ara mateix. L'únic que has de fer és escriure una anotació que sigui prou entenedora perquè després, quan revisis el que has apuntat, sàpigues per on anaven els trets. I un cop escrita, continues amb el que estaves fent. Així ja no has perdut la idea i a la vegada no trenques l'activitat que en aquell moment estaves desenvolupant.

No perdis possibilitats ni oportunitats. Apunta-ho!

Som-hi!

2011-01-01T09:41:00.000+01:00

Bon dia i bon any!

Aquest és el primer escrit d’un nou any. Des d’avui em proposo que no sigui un any més, sinó que sigui un any millor!

Us hi apunteu?

Fem alguna cosa avui mateix perquè enguany els nostres millors desitjos no es quedin només en bones intencions.

Va de debó. Aquest any sí que l’hem de fer diferent.

Aportar alguna cosa que el faci millor.

A casa i a la feina.

Cadascú des de les seves possibilitats i capacitats.

Som-hi!

Passotisme en temps de crisi

2010-12-12T17:17:00.000+01:00

Passen uns minuts de les vuit del matí d'un dissabte. Vàries persones esperen a la porta d'un bar-restaurant. La persiana metàl.lica no està del tot aixecada, cosa que permet veure que està passant dins, però a la vegada impedeix d'obrir suficientment la porta interior de vidre per poder entrar dins. Arriba una altra persona. - Encara no han obert? pregunta als qui esperen fora. - No, encara no! Davant d'aquesta contesta, es mira el rellotge i diu: - Que no són les vuit, ja? -Sí que ho són, però no han obert. Hi són, perquè els veiem des d'aquí, i ells a nosaltres, però s'estan prenent un cafè i xerrant. -Sempre igual. Obren quan els surt dels nassos. Doncs no m'espero. Me'n vaig a l'altre bar de més avall. -Jo també. Agafaré un refredat si continuo esperant que obrin. I aquestes dues persones se'n van. Passen uns minuts més, i un dels que continuen esperant, s'esmuny sota la persiana, obre la porta de vidre el poc que ho permet la persiana, i crida des de fora als que són dins: -A quina hora obriu avui? -A les vuit! -Però si ja ho són? -Sí, ara obrim, en cinc minuts! I als quatre minuts obren la persiana metàl.lica, i els clients que restaven fora, entren ràpidament per deixar de passar el fred que patien al carrer.

Si creieu que això és tota l'anècdota, no us ho penseu pas. Resta el millor. Un dels clients, un cop ha xarrupat uns glops de la beguda calenta que ha demanat, s'adreça al cambrer i li pregunta: -Si dieu que obriu a les vuit, per què ho heu fet a les vuit i dotze? Mentrestant heu perdut clients que han marxat a un altre bar! I el cambrer contesta: -va, és igual, ells s'ho perden!

Podríeu pensar que això és alguna història que va passar en èpoques de vaques grasses, on hi havia tant de negoci que era igual com atenguessis perquè "t'ho treien de les mans". Però no és així. Va passar ahir. Real com la vida mateixa! Quina mena d'actitud de servei és aquesta? Com es pot treballar amb tanta suficiència com si cap bar o restaurant no estigués tancant per manca de prou negoci? Quina mena de directrius, valors i motivació ha donat l'amo del negoci als seus treballadors perquè es comportin així? Encara que el bar-restaurant no sigui seu, no hauria el cambrer de fer mans i mànigues per tal que el negoci seguís endavant i poder assegurar-se el seu lloc de treball i el salari a final de mes?

Un dia els números no sortiran, tancaran la persiana definitivament i donaran la culpa a la crisi econòmica, sense pensar què han estat fent ells per aconseguir tenir cada cop menys clients i acabar fent fallida.

No tinc més remei?

2010-12-05T20:44:00.000+01:00

Un famós actor català diu a una entrevista, "treballar en un dia festiu, quan tothom està de pont, em deprimeix molt, però no tinc més remei".

M'ha sobtat la frase, per vàries raons:

-- Se suposa que és la feina que t'agrada. Per tant hauries de gaudir d'ella, i no pas deprimir-te molt en fer-la.

-- No té més remei? Davant d'una situació donada, hi ha moltes respostes possibles. Ens tanquem a l'única que se'ns ve al cap en aquell moment, però en realitat sempre es pot triar entre vàries alternatives.

-- Si treballar en dia festiu és negatiu, què hauria de pensar tota la munió d'actors que estan a l'atur tot esperant la seva oportunitat?

-- I el cantó positiu del treball, encara que sigui en festiu? Fer el que t'agrada; et paguen per fer-ho; reps aplaudiments en acabar, si ha agradat l'obra, cosa que moltes altres feines no reben tot i fer-ho molt bé; etc.

Sempre podem veure el cantó negatiu de les coses, però com bé s'adona l'actor: és el camí cap a la depressió. Fem, doncs, l'esforç de descobrir la part positiva de cada feina: en gaudirem més i serem una mica més feliços.

Manca personal amb el perfil requerit?

2010-11-28T21:14:00.000+01:00

A una reunió d'empresaris de pimes catalanes a la que he assistit m'ha sobtat escoltar com es queixaven de la manca de personal qualificat que patien. Quan se'ls ha preguntat com es menjava això, atès el gran nombre d'aturats que hi ha, han especificat que es referien a que no trobaven el perfil ideal que voldrien pels llocs de treball que ofereixen. Novament requerits per quin era aquest perfil tan cercat, han acordat entre tots els ponents, que els elements comuns que podien aportar eren: l'actitud positiva, la disposició a treballar en equip, i el sentir els colors de l'empresa on treballen.

Semblen requisits fàcils, però els empresaris argumenten que no és així a la realitat: diuen que no hi ha esperit de sacrifici, que el primer que pregunten a l'entrevista és quan cobraran i quins dies de festa tenen; que no hi ha simpatia sinó desgana i "treball per obligació"; que quan arriben les vacances d'estiu els joves pleguen per anar-se'n amb els seus amics estudiants, i que quan tornen al setembre pretenen que se'ls torni a contractar tot i haver deixat la feina dos o tres mesos enrera; que és difícil trobar gent que vulgui treballar en diumenges i festius permesos; etc.

Conec casos que demostren aquests arguments, però vaig trobar a faltar també autocrítica per la seva part: si saben que les feines que ofereixen no són pas "còmodes" quant a dies i horaris, perquè donen unes pagues tan baixes?; si volen que la gent "senti els colors" de l'empresa, per què no estan al costat dels nous enlloc de deixar-los en mans d'altres treballadors de base que, com a la "mili", s'aprofiten de la seva "veterania" per deixar tota la feina bruta i amb males comissions, si 'hi ha, als nouvinguts?; per què no s'interessen pels seus interessos, anhels, visions de futur, noves idees, etc. enlloc de simplement ensenyar-lis ràpidament la feina que han de fer, i deixar-los després de la mà de Déu?

Amb més interès per les persones a llarg termini i menys obsessió perquè quadrin els números a curt termini, potser la retenció del talent donaria més fruits.

No m'agrada la meva feina

2010-10-24T20:51:00.000+02:00

Algunes persones m’han comentat que no els agrada la feina que tenen actualment, però que atesa la situació econòmica general o la seva familiar en particular, no veien factible canviar d’empresa o de professió ara com ara.

Com ser feliç plenament si estàs fent una feina que no t’agrada?

Cal plantejar-se si volem continuar “morint” una mica cada dia, fent una cosa que no ens agrada. O bé ens plantegem alternatives possibles: per una banda arriscar-se i donar el pas. La situació no canviarà per si sola. Hem de ser nosaltres qui hem de posar els mitjans i l’acció conseqüent per tal de canviar-ho. Planificar i després actuar. Amagar el cap sota l’ala no farà que la resta del món canviï.

Una altra possibilitat, si no gosem donar el salt endavant, és cercar la part positiva de la feina que estem fent. Tant per nosaltres, com pels qui ens envolten, com per a qui va adreçat el que fem. Veure els beneficis i els beneficiats gràcies a la nostra tasca. Esbrinar com fer més plaent, divertit, interessant o formatiu allò que realitzem. Una actitud positiva cap a la nostra feina, ens pot ajudar a estar més motivats i ser una mica més feliços.

Però si ja ho sap que l'estimo!

2010-07-11T19:13:00.000+02:00

M’explicava un company que darrerament la seva relació no anava massa bé. No hi havia hagut cap topada greu amb la seva parella, però estaven com distanciats, freds, passant els dies simplement. Vàrem estar xerrant sobre diferents aspectes de la relació, i entre d’altres coses li vaig preguntar: - Quan va ser la darrera vegada que li vas dir que l’estimes? - Ui!, em va respondre, no ho recordo; per què? - Per manifestar-li els teus sentiments, per fer-los explícits, vaig dir-li. I ell va respondre’m ràpidament i amb seguretat: - No cal que li digui, ella ja ho sap!

Crec que és un cas molt habitual en les nostres relacions. I no només en les de parella! Quantes vegades hem dit als nostres pares, als nostres germans, als nostres amics íntims que els estimem? O que ens fa feliç la relació que mantenim amb ells? O el molt que ens han ajudat en algun moment de la nostra vida?

Tendim a creure que ja ho saben. Però no serà que en realitat no ho fem perquè no valorem prou la relació? Diuen que només t’adones del que tens quan ho perds. Mal senyal descobrir-ho d’aquesta manera!

Abandonem la rutina, la vergonya, la por, la mandra, etc. i diguem a l’altra persona el per què valorem tant la relació que tenim amb ella. No ho donem per suposat!

Transmetre felicitat o infelicitat

2010-07-04T18:27:00.000+02:00

Us heu adonat que hi ha persones que sembla que atreguin la felicitat, i altres que només pateixin penes i mala sort?

Tant en un cas com en l'altre, podem veure-hi un cas de contagi: cerquem determinades persones perquè ens atreu la seva felicitat, el seu optimisme, la seva positivitat. Ens agrada el seu riure o somriure, volem compartir els seus moments feliços, gaudim les seves històries plenes d'anècdotes i fets sorprenents. D'altres vegades ens apropem a persones que ens parlen de les injustícies que pateixen, de la mala sort amb la que s'han trobat, de les decepcions que les han causat persones properes. Ens permeten veure exemples similars als mals moments que també nosaltres hem passat, i compartim amb elles les crítiques a les persones que considerem que ens han fet alguna mala passada.

La qüestió és adonar-se amb quines persones estem més estona, amb les positives o amb les negatives? Perquè de nosaltres depèn què rebran els altres posteriorment: la felicitat i la infelicitat circulen entre les persones. La rebem, la regenerem i la transmetem als altres. Construir un món millor depèn de cadascun de nosaltres, de si transmetem positivament o negativa, amb les nostres paraules i els nostres fets, allò que pensem i sentim.

No esperis un moment millor

2010-06-27T17:56:00.000+02:00

Per què conformar-se amb una vida ensopida i rutinària? Què et mourà a llevar-te amb il.lusió? Quina raó tindràs per anar des de bon matí amb un somriure a la cara?

No deixis passar la vida sense més! Aspira a metes que et duguin il.lusió i ganes de viure al cent per cent. Converteix en els teus objectius aquelles coses en les que t’agradaria esmerçar-hi temps i esforç a canvi de gaudir-ne i sentir-te ple quan vas assolint les diferents metes que et fixis per tal d’arribar a aconseguir l’objectiu final. (I si finalment no ho assolessis, què passaria? Res, perquè tot el que has gaudit pel camí ja paga prou l’esforç fet)

Si penses que no cal ni començar perquè és difícil, t’estàs limitant tu mateix d’antuvi. No hi ha res impossible. Visualitza-ho, planifica les passes a fer i posa’t en acció! Aprofita l’energia que tens ara. No permetis que la teva idea sigui una més de les que s’acumulen al calaix dels oblits per mandra, por o deixadesa.

No esperis a un millor moment. Som-hi!

Gaudir del que ja disposem

2010-06-13T17:17:00.000+02:00

Ens passem una bona part de la nostra vida pensant que feliços serem quan aconseguirem "tenir allò" que ara ens manca. Aleshores ens formulem la bona intenció de fer alguna cosa per assolir-ho. Com que simplement amb aquest desig formulat no hi ha prou, maleïm el nostre infortuni que no ens permet de tenir el que desitgem.

Però ens hem aturat mai a pensar en el que ja disposem? Gaudim del que ja tenim?

Hi ha una munió de coses de les que fruïm, però a les que no prestem atenció perquè ja donem com a "lògic o normal" el tenir-les, quan molta gent d'aquest planeta no les pot gaudir: varis àpats al dia, aigua corrent a casa, estar sans dia si i dia també, disposar d'un servei mèdic a qualsevol hora del dia o de la nit quan emmalaltim, poder expressar lliurament el que pensem, tenir accés a la cultura, etc.

Quan tenim un mal dia i no pararíem de queixar-nos-en, hauríem de pensar en tot el bo del que ja disposem per tal de relativitzar allò "suposadament tan dolent" que ens acaba de passar. I gaudir per les coses tan importants que ja estem disposant, enlloc de patir per les nimietats que no assolirem.

L'ham de l'e-mail

2010-06-06T21:52:00.000+02:00

M’he trobat molts casos de persones que em confessen que viuen enganxats al seu correu electrònic. Saben del cert que no és ni productiu ni eficaç estar pendent de cada correu que entra a la seva safata d’entrada, però els hi és com una addicció: no poden evitar de mirar qui els ha escrit i què els diu, cada cop que sona l’avís d’arribada d’un missatge o apareix el símbol corresponent.

Però fer tal cosa és contraproduent a l’eficàcia en la gestió del seu temps. El cervell, que està concentrat en un tema a resoldre, deixa d’estar-ho en haver d’ocupar-se d’una nova tasca com la de fer una ullada al nou correu. A més a més, ha de decidir si continua fent el que feia, o bé tracta de resoldre la nova qüestió que li planteja l’escrit entrant. Un cop solucionada la qüestió ha de tornar a concentrar-se en el que estava fent, i aquesta “reentrada” porta el seu temps i esforç mental. Fent-ho repetidament al llarg del dia, no és gens estrany acabar patint efectes estressants o de mal de cap davant tanta disgregació d’esforços i pensaments.

Per tant el meu parer és clar: desconnectar l’avís d’entrada de nous missatges i dedicar-se a un sol tema on concentrar-se. Després, en un moment de baixa energia, entre tasca i tasca, serà el moment per ocupar-se de donar una ullada als possibles correus que hagin entrat.

No deixis que l’e-mail t’enxampi entre les seves xarxes. Sigues tu qui el domini i no a l’inrevés.

Dirigents invisibles

2010-05-30T19:36:00.002+02:00

He estat treballant a empreses on no he parlat mai amb els màxims dirigents. Però no us penseu que és un cas personal, sinó que era una manera de fer dels directius. Ni amb mi, ni amb ningú que no fos directiu de l'empresa. Segons la seva manera de pensar, per relacionar-se amb els treballadors ja hi ha els seus respectius directors de departament que són a qui els correspon de fer-ho.

Penso que és una gran errada. Si el principal element de l'empresa són les persones que la formen, si més no això és el que asseguren en les seves "declaracions oficials", per què no les coneixen, respecten, motiven i valoren?

Els veritables dirigents han de ser visibles moltes vegades entre la seva gent: si l'empresa és petita, veient-los un a un ben sovint; si l'empresa és gran, fent reunions periòdiques amb tots ells a través de petits grups. D'aquesta manera es farà real el missatge d'entusiasme que els màxims dirigents han de transmetre als seus treballadors per tal que donin el màxim, que s'impliquin del tot, que hi posin el cor i el cervell en les seves tasques respectives.

Tenallats per la por al que podria succeir

2010-05-23T20:10:00.000+02:00

Aquesta setmana vàries persones han coincidit a explicar-me com estaven d’enutjades per haver de fer front a esdeveniments que preveien que passarien. Enutjades perquè patien pels contratemps que sorgirien, ja que suposaven que tot seguint les lleis de Murphy les coses els anirien del través.

Heus aquí una manera que tenim molt sovint de trasbalsar-nos. Patim pel que encara no ha passat. Ens fem imatges mentals del que pot succeir, sense adonar-nos que les fem nostres i ens amarguen l’existència. Enlloc de viure el present, ens estressem pensant en el que passarà si succeeix alguna de les coses que podrien succeir si no anés bé allò del que ens hem, o pitjor encara ens han encarregat.

Per què deixar-nos guanyar per la intranquil.litat, l’angoixa, la por en definitiva, sobre una cosa que és futur i per tant no hi podem fer res ara? Gaudim l’ara, que és el moment on podem fer alguna cosa que canviï la realitat, i deixem de paralitzar-nos per la por al que pot succeir en el futur!

Escoltar les crítiques

2009-12-27T20:35:00.000+01:00

Se sol dir que s'han d'acceptar les crítiques per tal de desenvolupar-nos. Penso que no és així, sinó que el cal és saber escoltar-les.

Acceptar les crítiques, perquè sí, és il.lògic. Ens coneixen millor els altres que nosaltres mateixos? Saben les nostres raons profundes, els nostres condicionants personals, els nostres desitjos i objectius personals? I els nostres secrets? No pas. I qui ens formula la crítica ho fa des de l'estima, la bona fe i el nostre interès? No sempre, oi?

Crec que més que acceptar les crítiques, el que hem de fer és aprendre a escoltar-les. Fer una escolta activa, enlloc de selectiva: escoltar la totalitat del que ens diuen, fer preguntes per aclarir el que no hem comprès, demanar precisions sobre els punts imprecisos o ambigus, etc.

Sabent escoltar les crítiques podrem analitzar en profunditat si el que ens diuen ho acceptem com a positiu per a nosaltres i conseqüentment canviar a partir d'aleshores per tal de millorar la nostra conducta.

Replantejar el sistema d'incentius

2009-12-20T19:57:00.000+01:00

Actualment el sistema d'incentius a les empreses es basa en els resultats assolits. Això comporta que els treballadors, directius o no, es recolzin en el que els ha anat bé durant els anys anteriors per tal d'assegurar-se d'aconseguir-los.

Aquesta manera d'actuar, que en un principi sembla del tot lògica, comporta a la llarga un greu llast per l'empresa. S'està fomentant el continuisme, l'absència de risc, l'anar fent. I amb els anys es perd el lideratge en el sector, perquè ningú no s'ha molestat en provar coses noves, de tan preocupat que estava per assegurar les antigues!

Cal fer un nou plantejament sobre el sistema d'incentius i valorar també les innovacions fetes. D'aquesta manera es penalitza la immobilitat i es fomenta la recerca de noves oportunitats de negoci. Les inversions de temps, diners i esforços en innovacions no han de ser considerades una despesa sinó una garantia de futur per l'empresa.

Per què no rauquem?

2009-12-13T18:59:00.003+01:00

El segon llibre de Gustavo Piera, que s'anomena "La charca silenciosa", s'allunya de la línia "realista" del primer i ens ofereix una faula per reflexionar. A "La travesía" tractava temes personals i professionals a través de 18 etapes d'una viatge a través de l'oceà. Ara desenvolupa temes més intangibles mitjançant 6 interrogants a plantejar-nos (els sis "per què").

Rarament ens aturem a pensar la raó interna que ens ha fet arribar a on som ara. Ens és molt més fàcil i tranquil.litzador assumir que tot ha estat fruit de causes externes: la sort, l'atzar, el designi diví, la influència de la família, la manca d'estudis, etc. Però, en realitat, tot depèn de nosaltres mateixos: de la nostra motivació, de la nostra manera d'actuar, de les decisions que prenem cada dia (o de les que deixem de prendre).

Gustavo Piera ens anima a aturar-nos i reflexionar. A cercar en el nostre interior per obtenir la força que ens farà millorar i obtenir el què volem de la vida, enlloc de simplement veure-la passar.

Siguem més objectius

2009-12-06T18:15:00.000+01:00

Tots veiem les coses des del nostre prisma, els nostres paradigmes. Som subjectius. I això ens du a cometre errades, prendre decisions equivocades, caure en malentesos, decebre els col.laboradors, etc. Per tant hem d’esforçar-nos en ser més objectius a l’hora de prendre decisions, de tractar cada situació concreta o de donar determinades opinions. Com fer-ho? Heus aquí alguns suggeriments:

Hem de cercar les evidències objectives que confirmin les nostres percepcions. Hem de decidir amb el cor i el cap, no dixant-nos emportar pels nostres sentimens d’aquell moment concret.

Hem d’aprendre a distanciar-nos de la situació concreta, tot guanyant una perspectiva necessària per veure-ho correctament. Així evitem caure en exageracions o deformacions sobre la veritable importància del fet en qüestió.

Procurem de parlar amb altres persones abans de prendre una decisió de transcendència en solitari. D’aquesta manera ens ajudaran a ser més realistes a l’hora d’afrontar una situació complexa.

No fem cas dels rumors que ens puguin haver arribat o que hem llegit a “Internet”. Mirem de contrastar la informació per saber la seva veracitat.

No responguem de seguida davant una determinada situació. Potser la reacció immediata no és l’adient, si no ens hem allunyat suficientment per tal d’estudiar-ne les circumstàncies objectives.

Aprendre a ser més objectius ens ajudarà, tant personalment com professionalment, a afrontar els problemes i les situacions complexes a les que ens enfrontem en el nostre dia a dia.

Fes-ho de paraula

2009-11-29T18:46:00.000+01:00

Estic d'acord que l'e-mail ha revolucionat la manera de comunicar-nos i que és una gran eina al nostre servei. Però, des del meu punt de vista, se n'està abusant.

Aprofitant la seva rapidesa i economia, s'estan enviant moltíssims correus que, més que informar, el que aconsegueixen és aclaparar-nos amb dades que no ens calen, ens treuen temps per fer coses més importants i ens produeixen una sensació d'estrés, tant a l'hora d'enfrontar-nos a una safata d'entrada plena de missatges pendents, com quan ens toca classificar-los un cop llegits.

Per això cal replantejar-se quants dels e-mails que enviem podríem evitar, tot ajuntant-los per destinatari i tractant-los directament en persona. Els correus electrònics són mitjans indirectes de comunicació, i per això estan desprovistos d'ànima. El destinatari, en no veure'ns, no pot esbrinar a través del llenguatge no verbal, les pistes que li calen per assolir la total comprensió del que li volem transmetre.

Si tens vàries coses per tractar amb una altra persona, per què no te les apuntes, concretes un moment del dia adient per tots dos, i us reuniu per tractar-ho tot plegat? No deixis que es perdi el tracte humà, que permetrà resoldre els temes pendents i ajudarà a establir ponts de diàleg i confiança pels propers assumptes que apareguin.

No et limitis amb els freds e-mails. Fes-ho de paraula!

Motivar sense apujar el sou

2009-11-22T22:05:00.000+01:00

Si ja de per si és difícil que una empresa pugui motivar els seus treballadors a través de pujar-los indefinidament el sou, més ho és ara en època de crisi econòmica. Quins poden ser, aleshores, altres formes de motivar sense cost monetari?

-- La més efectiva, és la de donar reconeixement. Un agraiment, sincer, en el moment adient i a la persona correcta, és la fórmula màgica de la motivació. Així ho demostren varis estudis que s'han fet sobre el tema.

-- Tractar bé els altres. Més que tractar els altres com a tu t'agradaria que et tractessin, és més eficient tractar els altres com a ells els agradaria ser tractats. Com tots som diferents, qui et diu que la forma com t'agradaria que et tractessin és la que agrada els altres també?

-- Reservar temps pels altres. Fer moltes coses pot ser eficaç, però potser no és el més eficient: sense la col.laboració dels altres, no podrem aconseguir alguns dels objectius que ens proposem. Per tant, cal ajornar algunes de les tasques a fer durant el dia, i esmerçar aquest temps en parlar amb els altres: preguntar i escoltar, amb el cor, les seves respostes sobre temes que els plantegem, tant de l'esfera professional, com de la personal, per tal de conèixer-los millor (família, amics, aficions, aniversaris, etc.)

-- Comunicar-se obertament amb els altres, enlloc de simplement informar-los de la part que els afecti la seva feina. Hi ha la tendència a explicar el just i necessari perquè es pugi tirar endavant una tasca determinada, però sense donar detalls de l'objectiu final que es vol aconseguir. S'encomanen tasques a fer i prou. Això fa que es generi incertesa i frustració, coses que aporten desmotivació. Cal ser oberts i transparents en la comunicació, i deixar clar l'objectiu final que es vol aconseguir. D'aquesta manera involucrem tothom en la recerca de l'èxit final. I quan l'aconseguim, informar-ho i celebrar conjuntament l'assoliment de l'objectiu.

Treure partit del "no"

2009-11-15T22:48:00.001+01:00

Habitualment solem veure les negatives a les nostres propostes com una fracàs, un rebuig o una decepció.

Per tal de crèixer personalment i professionalment, us proposo de canviar aquesta visió negativa del "no". Quan el rebem, pensem que:

-- És una oportunitat que ens donen per tornar a plantejar la nostra proposta, ja que hi ha un interès de l'altra part; si no fos així, ens haguessin ignorat enlloc de dir-nos que no.

-- És l'ocasió per repensar la proposta, millorar-la i perfeccionar la manera com la presentem, tant de fons com de forma.

-- És una possibilitat que només tenen els qui es mouen. Qui es queda callat no gaudirà mai de saber què hagués passat si fos proactiu i valent.

-- És un refús de la proposta que hem plantejat, i no pas un rebuig a la nostra persona. Ens ajuden a millorar en obligar-nos a revisar el que hem fet per detectar-hi errades. Hem d'aprofitar l'avinentesa per perfeccionar el nostre treball i la nostra presentació.

Rebre un "no" vol dir que estic fent alguna cosa per arribar al "sí"!

La gestió de l'acompliment

2009-11-08T23:39:00.001+01:00

Contràriament al que es pot pensar d'entrada, penso que la gestió de l'acompliment no és una tècnica empresarial, sinó tot un procés que inclou varis components. Aquests són la planificació dels objectius; la comunicació contínua; el coaching; i l'avaluació de l'acompliment.

Tot i estar molt lligada amb la direcció, en realitat la responsabilitat és compartida entre els directius i els seus col.laboradors, que han de compartir la visió dels objectius a assolir i el reconeixement de la part de contribució de cadascú a l'efectivitat de l'empresa.

Així doncs, per tal que tingui èxit aquest procés de gestió de l'acompliment cal que els objectius a assolir siguin acceptats i no pas imposats; que hi hagi una cultura d'aprenentatge continu; que es mantingui la voluntat de comunicació mútua durant tot el procés; i que no sigui una mera qüestió formal reduïda a l'emplenar els formularis quant abans millor.

Acceptar les diferències

2009-11-01T22:03:00.001+01:00

Una frase que sempre em mereix reflexió és la que s'atribueix a Voltaire: "no estic d'acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir el que penses".

Em sembla una gran mostra de respecte per l'altre. Amb aquest reconeixement de la seva llibertat d'expressió, les nostres pròpies experiències i perspectives s'enriqueixen. Tendim a pensar que tothom veu, o hauria de veure, les coses com les veiem nosaltres. Però no és així, perquè cadascú té els seus propis paradigmes. A partir de l'escolta activa i l'empatia podem veure i acceptar les diferències, cosa que ens permetrà crèixer personalment i professionalment.

Tornarem a lloar els especuladors?

2009-10-25T18:39:00.000+01:00

Durant tota aquesta dècada han aparegut crítiques i ironies sobre el corrent que valora la part humana de les empreses per sobre dels elements quantitatius típics com els balanços, els comptes de resultats, les memòries econòmiques, etc.

Però la crisi econòmica en la que ens trobem reflecteix com n'és d'important, a llarg termini, tenir cura del teu equip de treball, dels teus clients i proveïdors, del medi ambient, del teu lideratge, de la creativitat i la innovació de tothom qui integra l'empresa, i de tants altres temes que no apareixen directament reflectits als informes econòmics: durant els darrers anys de creixement continuat, ens han bombardejat amb els "escandalosos" resultats de les empreses, especialment les constructores i les financeres. Eren els reis del sistema i compraven tot el que es posava per davant, sense cap concessió al sentit comú, ni als temes abans esmentats. De paraula sí, però la realitat era una altra: o aconseguies els teus objectius o al carrer! Tant se val com t'ho feies. Si els assolies, nadaves en or. Si no era així, puntada de peu i un altre de més jove al teu lloc. Conseqüència: com només importaven els resultats econòmics, s'oblidaven les persones i s'anava a l'objectiu marcat, passant per sobre de qualsevol valor moral que pogués impedir-ho. Fins que arribà el moment que el castell ha esclatat, perquè els seus fonaments eren de sorra.

Aprendrem, ara, a donar més importància a les persones i els valors, disminuint l'interès pels beneficis desmesurats i les xifres impersonals? O bé, quan tornin els "bons temps" tornarem a caure a la mateixa errada de lloar els "encerts milionaris" dels especuladors?

Posar-nos les piles

2009-10-18T21:05:00.000+02:00

La situació econòmica en la que ens trobem predisposa a veure-ho tot negre. I sense adonar-nos, aquest pensament negatiu es trasllada a les nostres accions, cosa que comporta que la productivitat i el clima a l'empresa minvi.

És per això que ens hem d'assegurar de mantenir el nostre nivell d'energia personal ben elevat. Com fer-ho?

-- Esforçant-nos tan bon punt comença la jornada laboral en mantenir un clima d'alegria i il.lusió.

-- Involucrant-nos en el dia a dia. No sent elements passius.

-- Enlloc de queixar-nos dels problemes, aportant idees per cercar-ne solucions.

-- Estant oberts als canvis, sent flexibles i positius.

-- Recolzant el treball dels altres enlloc de criticar per criticar.

Si ens posem les piles, l'energia de l'empresa augmenta i ajudarem a garantir la seva supervivència i desenvolupament.

28 d'octubre: competitivitat i networking

2009-10-11T19:00:00.000+02:00

Enmig d’un panorama econòmic fosc amb contínues notícies de tancaments, regulacions d’ocupació i pujada de l’atur, hi ha un oasi de llum i esperança: el que ens ofereix l’acte del dia 28 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Un lloc de trobada dels qui creuen en un futur de Catalunya on prevalgui l’emprenedoria, l’intercanvi de coneixement, la creativitat i la innovació… La competitivitat del nostre país en definitiva!

Hi vaig ser l’any passat a la primera edició i va ser una jornada per ser recordada. Hi va haver espai per a tot: networking, tallers de treball, xerrades amb experts internacionals, exposició de previsions de futur, obertura a nous mercats, etc.

És per això que puc recomanar que no us perdeu aquesta nova edició. Si creieu que l’especulació no és el nostre futur, sinó el treball ben fet i l’intercanvi d’idees i experiències acumulades, assistiu a la segona edició d’Interacció el dia 28 d’octubre.

Demanar l'opinió sobre nosaltres

2009-10-04T19:23:00.000+02:00

Estem tan acostumats a que ens diguin el que fem malament i es callin el que fem bé, que hem arribat a donar per suposat que si no ens diuen res sobre la nostra forma de fer les coses és que tothom està molt satisfet de la nostra activitat.

Però és així? Ho hem comprovat mai?

Sóc del parer que si no ens hem preocupat de comprovar si estem a l'alçada del que esperen de nosaltres no ho sabem realment. Per aconseguir-ho hem de preguntar a qui rep els resultats de les nostres accions si estem assolint les expectatives que tenen. Cal conèixer si estan satisfets amb el nostre compromís, la nostra forma de fer, en com els estem donant servei, com els tractem, escoltem, ajudem, etc.

Preguntem, demanem la opinió dels altres sobre nosaltres i la nostra forma de fer. D'aquesta manera podrem millorar com a persones i com a treballadors.

Animar les aportacions

2009-09-27T19:03:00.000+02:00

Les empreses solen centrar-se en apostar per les aportacions dels seus directius, obviant el de la resta dels seus treballadors. Ignoren així tots els coneixements i les experiències acumulades per molta de la seva gent que permetrien avançar més l'empresa en el seu conjunt.

Obviar aquest talent amagat fa que l'empresa no tingui la visió total de la realitat. No percep el que experimenten els qui no estan en primera línia de decisions, però que estan també al peu del canó diàriament.

Per tal d'evitar aquesta pèrdua de talent caldria establir mecanismes de participació constant: reunions periòdiques amb la participació de tots, llocs comuns habilitats per fer constar públicament les noves idees que a qualsevol persona se li puguin acudir, intercanvi d'experiències entre diferents departaments, etc.

D'aquesta manera s'acostuma a tothom a pensar que alguna cosa pot aportar en benefici propi i de l'empresa, independentment del càrrec que tingui. I que es valoren els seus coneixements i experiències. Tant el treballador com l'empresa creix!

Activitats formatives "outdoor"

2009-09-20T20:38:00.000+02:00

Des que van començar a fer-se activitats formatives empresarials "outdoor" (les que es desenvolupen fora de l'aula de formació) han anat incrementant-se en nombre i complexitat. Fins i tot han nascut empreses dedicades especialment a aquesta especialitat.

Però amb el temps s'ha anat desvirtuant l'origen formatiu, i cada cop més s'ha optat per organitzar activitats lúdiques i espectaculars: paintball, raids, karts, tirolines, ...

Opino que alguns dels assistents s'ho podran passar molt bé amb tant de risc i espectacularitat, però molts altres es negaran a participar-hi per por o per incapacitat física. I crec que el que li interessa realment a l'empresa que paga per aquestes activitats és que hi hagi un profit real en el seu dia a dia laboral a partir de les reflexions que s'hagin produït. És per això que penso que les activitats han de ser senzilles, atractives i aptes per a qualsevol participant, tingui l'edat i condició física que tingui. I a més a més han d'estar ben preparades i portades, per tal de poder fer després de cadascuna d'elles una estona de discussió sobre el què ha passat durant l'exercici, per què ha succeït, cercar paral.lelismes amb l'activitat laboral a l'empresa i acordar nous comportaments que permetin millorar.

L'excusa de la recessió

2009-09-13T19:29:00.000+02:00

Malgrat haver perdut un 3,5 per cent de volum de negoci, el president d'uns grans magatzems no es mostrava gens preocupat, ja que ara, com gairebé tots els empresaris, té l'excusa fàcil per justificar aquest mal resultat davant els accionistes: és culpa de la recessió.

Enlloc d'aprofitar l'avinentesa per veure com millorar, tanca els ulls a les possibles errades comeses i posa el problema ben lluny de la seva empresa per tal de continuar com si res no passés. Qui dies passa, anys empeny...

Ara és el moment adient per fer una bona repassada a tota l'empresa: processos, departaments, idees, millores, etc. Amb l'ajut de tothom, i no només dels seus directius: treballadors, clients, proveïdors, sindicats, organitzacions de consumidors...

Cal mirar endins enlloc de pensar que la causa de tots els mals és algú o alguna cosa d'allà fora. Els treballadors no estan tan motivats com abans; les promeses de marca ja no es compleixen; els controls de qualitat s'han relaxat; i qualsevol altre motiu intern pot fer que els clients ja no vegin aquella empresa com la de confiança.

Si no s'ha tingut cura d'aquests detalls des de fa temps, pot haver-se format una bola de neu que la crisi ha fet que comenci a córrer muntanya avall i ja no hi hagi qui aturi la caiguda de l'empresa.

I què puc aportar jo?

2009-09-06T20:59:00.000+02:00

Tot el dia rebem serveis dels altres, tant a la nostra vida professional com privada: quan comprem al supermercat, quan assistim a un esdeveniment, quan encarreguem un material a un proveïdor de la feina, quan utilitzem un transport públic... I en totes aquestes ocasions jutgem la qualitat del servei que ens donen. Si és bo, ho donem com a cosa lògica. Si el considerem dolent, aleshores ens queixem.

Però el que vull considerar ara és què podem fer per millorar la situació in situ. El fàcil és criticar i marxar. Però això no ajudarà a resoldre el problema. Enlloc d'adoptar aquesta posició passiva, podem pensar què puc aportar jo per ajudar a solucionar-ho: per exemple, si estem en un esdeveniment privat, què podria fer? podria parlar amb el responsable per fer-li veure el problema plantejat, i fins i tot oferir-me per ajudar a resoldre'l; si és un servei públic, puc fer arribar una queixa constructiva al departament d'atenció al públic, per tal que puguin millorar.

Enlloc de simplement queixar-nos als qui ens envolten, contribuïm a millorar la situació posant el nostre esforç, tant si és en forma de cop de mà, com si és de queixa constructiva feta arribar a qui pugui canviar el mal servei donat.

L'autoestima

2009-08-30T20:17:00.000+02:00

En el seu llibre "Els sis pilars de l'autoestima" en Nathaniel Branden assenyala que l'autoestima no és una cosa que ens ve donada genèticament, sinó que és la conseqüència de la suma d'un conjunt de pràctiques a desenvolupar. Aquestes són, segons el seu parer:

-- La pràctica de viure conscientment: no podem sentir-nos valuosos si fugim de resoldre els problemes esperant que els altres els resolguin, o bé amagant-los tot confiant que desapareguin per si mateixos.

-- La pràctica d'acceptar-se a si mateix: hem de valorar-nos, tractar-nos amb respecte i deixar d'enganyar-nos a nosaltres mateixos amb excuses de mal pagador.

-- La pràctica d'assumir la responsabilitat d'un mateix: sóc el responsable dels meus actes i de les meves eleccions.

-- La pràctica de l'autoafirmació: la meva vida no pertany als altres, ni he de viure d'acord amb les expectatives d'una altra persona. Hem de cooperar, però sense trair les nostres conviccions.

-- La pràctica de viure amb un propòsit: hem de ser proactius enlloc de reactius. Hem de dur el timó, enlloc d'anar on ens dugui el vent.

-- La pràctica de la integritat personal: cal examinar si les nostres conductes són congruents amb els valors que declarem tenir.

Per tant, és possible estimular l'autoestima a l'empresa. Com? Doncs creant un clima que doni suport a que tothom pugui aplicar aquestes sis pràctiques de l'autoestima, enlloc de desmotivar-ho. Si cada treballador creix, l'empresa es desenvoluparà i estarà en millors condicions per a poder superar els actuals moments de crisi i canvis.

No ho sé!

2009-08-23T22:56:00.000+02:00

Em sobta les poques vegades que escolto aquesta expressió: “no ho sé”. No escoltar-ho dels tertulians als mitjans de comunicació ja no és sorprenent: han de saber-ho tot (si més no semblar-ho) perquè si no és així, sembla que ja no poden valer per fer aquesta funció de tertulians. La qual cosa ja implica que de tant en tant en diran unes quantes de tan grosses com un campanar.

Tradicionalment també ha estat mal vist declarar-se ignorant sobre alguna cosa. I ha suposat, mentalment, una certa sensació de vergonya o inferioritat pel simple fet de no saber una cosa.

Penso que ha de ser ben bé el contrari: declarar obertament que no se sap una cosa ha de ser una mostra d’humilitat i de voluntat de saber més. És el primer pas per créixer perquè afirmem que no ho sabem i per tant podem fer alguna cosa per solucionar-ho: aprendre-ho. I és, també, un símbol de la confiança que mereixem de l’interlocutor: enlloc de vendre-li un sopar de duro, li declarem obertament que no ho sabem.

No et deixis vèncer per la vergonya

2009-08-16T22:54:00.001+02:00

Quants cops hem desaprofitat l'avinentesa de poder dir o fer alguna cosa, però la vergonya ens ha guanyat i ho hem deixat córrer?

La por al què diran, a sentir-nos ridículs, al fracàs, a ser la riota dels altres, a ser el centre d'atenció, o a tantes d'altres excuses, ens fa perdre oportunitats.

No tinguem por d'expressar la nostra opinió o de fer una determinada activitat. Pensem en tot el bo que en podem treure de fer-ho, enlloc de centrar-nos en les excuses que abans s'esmentaven. És millor viure amb l'esperança de l'èxit que amb el temor al fracàs!

I si les coses no sortissin com esperàvem, veiem-ho com una forma de créixer personalment, tot aprenent de les errades que hàgim pogut cometre. Si optem per no fer res o callar sempre, com podrem millorar mai?

No arribar tard

2009-08-09T23:30:00.000+02:00

Començar una visita o una reunió havent d'excusar-se per haver arribat tard no és, precisament, la millor imatge que podem donar, ni la mostra de confiança en tot el que ens comprometem a partir d'aquell moment.

Evidentment poden sorgir moltes causes que ens poden retardar l'arribada al lloc on anem: el trànsit, una trucada o visita de darrera hora, unes obres inoportunes, etc. Però sabent que tot això és possible, per què no preveure que pot passar? Només cal programar l'arribada amb un marge suficient de maniobra: entre quinze minuts i una hora, segons la llunyania i el tipus de transport que emprem.

I què fer si no sorgeix cap inconvenient i hem arribat d'hora? Doncs tenir sempre preparades aquelles tasques poc importants que podem dur sobre: lectures pendents, esborranys a revisar, e-mails no urgents per contestar, etc.

Deixem de culpar les circumstàncies, i prenguem mesures per no arribar tard!

Treballar en equip

2009-08-02T17:37:00.001+02:00

En Randy Pausch ens donà, en el seu llibre “L’última lliçó”, uns quants “trucs per treballar en grup amb èxit”:

– Presentar-se com és degut (i assegurar-se de conèixer el nom de tots)

– Descobrir punts en comú (i així serà més fàcil afrontar els temes on hi hagi desavinences)

– Cercar condicions òptimes per a reunir-se (que ningú passi fam, fred ni cansament)

– Que parli tothom (i no acabar les frases dels altres)

– Deixar els egos a casa (anotar i recordar cada idea, i no pas el nom de qui la va tenir)

– Lloar-se els uns als altres (i així poder descobrir tresors fins i tot en les pitjors idees proposades)

– Plantejar les alternatives com a preguntes (així es podran aportar comentaris que puguin millorar la idea plantejada, enlloc de simplement haver de acceptar o rebutjar l’alternativa proposada)

I això serveix tant al món laboral com a casa. Quantes vegades no hem ofegat idees dels qui ens envolten per no tenir en compte algun dels trucs que ens proposa en Pausch?

Disculpar-se

2009-07-26T23:22:00.000+02:00

Hi ha vegades que quan ens demanen disculpes tenim la sensació que no ho diuen de debò, sinó per compromís, i que en realitat no ho estan sentint.

Per tal que una disculpa pugui ser rebuda com a vertadera calen alguns dels següents punts:

– Reconèixer la responsabilitat de la culpa (no passar la culpa a elements externs com el trànsit, el temps, etc.)

– Enquadrar-ho en el context adient (perquè l’altre sàpiga de què ens estem disculpant)

– Aportar alguna acció a fer (que compensi les molèsties que hàgim pogut causar a l’altre)

– Comprometre’ns a que no torni a passar (hem d’aprendre de les nostres errades)

Si ho fem així, la disculpa no sonarà a falsa i serà realment efectiva.

Errades al telèfon

2009-07-19T19:41:00.001+02:00

El fet d'atendre clients al telèfon enlloc de fer-ho personalment, ens pot fer baixar la guàrdia a l'hora de tenir cura de com ho fem. Inconscientment adoptem comportaments més relaxats en pensar que no ens veuen. Però això ens fa cometre més errades. Alguns exemples:

-- No escoltar amb cura les respostes de l'altre, perquè ens deixem desconcentrar per coses que tenim sobre la taula, que sentim dir a companys propers, o que veiem mentre xerrem per telèfon.

-- Menjar o adoptar postures massa relaxades. Creiem que no es notarà, però el nostre llenguatge corporal també es manifesta per telèfon, a l'hora de comunicar el nostre missatge.

-- Contestar ininteligiblement aquelles frases o noms que pel fer de dir-los contínuament, ja no parem esment en fer-ho amb prou cura per tal que l'altre els entengui a través del fil telefònic.

-- Passar trucades deixant l'interlocutor amb la seva frase a mitges, o fent-lo esperar molt de temps sense anar-lo assabentant que continua en línia.

Hem de ser conscients que cada cop que tenim un contacte amb el client a través del telèfon ens trobem davant d'una nova oportunitat de donar-li una imatge positiva o negativa i, per tant, de fidelitzar-lo o de perdre'l!

Desconnectar del correu electrònic

2009-07-12T20:31:00.000+02:00

Quan parlem de lladres del temps, un dels que sempre surt al llistat és el correu electrònic. Per a la majoria esdevé un motiu d'estrès enfrontar-se a una continuada interrupció de la seva feina diària per l'arribada de missatges a tot hora.

El correu electrònic és un magnífic instrument de comunicació: ràpid, còmode, barat, ecològic, senzill, etc. en comparació amb altres mitjans. Per això dic que cal desconnectar del, i no pas el correu electrònic.

Quan sabem que ens ha arribat un nou correu, és molt difícil que no ens aparegui la necessitat de consultar-lo per veure què hi diu. Però si així ho féssim, cauríem en el parany de ser dominats pel correu electrònic, enlloc de ser nosaltres qui decidim què és més important a fer a cada moment. Hem de ser nosaltres els gestors del nostre temps, i no pas els altres a través de les seves necessitats plantejades a través dels seus missatges.

Què podem fer, doncs? Desconnectar l'avís d'arribada de nous missatges. I fixar els moments al llarg del dia en els quals consultarem què hi ha de nou. Els més recomanables són aquells on la nostra energia està més baixa (després d'haver tancat algun tema de gran envergadura, o tot just acabat de dinar, etc.) També ho són aquells que poden suposar un canvi en la nostra planificació: quan arribem a la feina al matí, o bé després d'una visita o d'una llarga reunió.

I mentre no consultem el correu, no cal patir. Si hi hagués alguna cosa tan urgent que no pogués esperar, ja s'encarregarien de fer-nos-ho saber per telèfon o personalment: els avisos d'incendi no es comuniquen per correu electrònic, oi?

Siguem amos del nostre temps, i no pas esclaus del correu electrònic.

La resiliència

2009-07-05T23:53:00.000+02:00

Pel que fa als objectes, la resiliència és la capacitat que tenen de respondre a les pertorbacions que pateixi, i de retornar a la mateixa composició específica anterior a les pressions sofertes.

Quant a les persones, es la resistència a les adversitats que pateixen, tot evolucionant favorablement malgrat haver patit estímuls negatius de manera continuada.

La resiliència és un procés. A través de l'optimisme i de l'actitud positiva es poden encarar totes les adversitats i no donar-se per vençut. Com deia Victor Frankl, una bona mostra de persona amb resiliència, intentar trobar un significat positiu a les coses és la força impulsora més gran que tenim en aquesta vida.

L'art d'escoltar

2009-06-28T21:13:00.001+02:00

A l'escola van esmerçar un munt de temps en ensenyar-nos a llegir, parlar i escriure. Ens van ensenyar normes, tècniques, exercicis... Però ben poca cosa ens van dir sobre la quarta forma bàsica de comunicar-se: escoltar. Per això ve a tomb la següent llista de 10 regles per saber escoltar bé, que va definir en Keith Davis:

1. Deixa de parlar.

2. Aconsegueix que qui parla se senti còmode.

3. Demostra que vols escoltar qui està parlant.

4. Evita les distraccions mentre estàs escoltant.

5. Sigues empàtic amb l'altre.

6. Sigues pacient i no vagis interrompent.

7. Tracta de mantenir la calma i el bon humor davant el que escoltes.

8. Evita discussions i crítiques.

9. Fes preguntes.

10. Para de parlar.

Com es pot comprovar, la primera i la darrera regla és la mateixa, perquè es considera que aquest és el principal component per a una bona escolta: deixar de parlar, o de preparar la resposta en la nostra ment mentre l'altre està parlant.

Serem capaços de canviar els nostres hàbits i aprendre a parlar menys i escoltar més?

No et carreguis les aportacions

2009-06-21T22:30:00.000+02:00

De vegades intencionadament, i d'altres sense fixar-nos-hi, ens carreguem les aportacions que els que ens rodegen fan per tal de millorar les coses. Aquí hi ha uns quants exemples:

-- Buscar tots els "però" possibles, enlloc de veure-hi les coses positives.

-- Atacar la persona que planteja l'aportació, enlloc de centrar-se en la idea.

-- Exigir justificacions a cada aportació donada.

-- Al.legar que "això no es pot fer" o que "aquí això mai no s'ha fet així".

-- Cercar obstacles que es generaran si s'accepta l'aportació, sense pensar abans com eliminar-los.

-- Emetre judicis de valor com si fossin afirmacions.

-- Interrompre i imposar-se sobre qualsevol que aporti, per fer-se veure o manifestar el seu estatus de poder.

Mirem de no esdevenir un "Atila" de les idees. Ajudem a millorar les coses no ofegant les aportacions dels altres.

I si no m'agrada fer-ho?

2009-06-14T22:52:00.000+02:00

Una habilitat comuna és la de ajornar aquelles tasques que no ens plau de fer. Bé sigui perquè són complicades, perquè no ens motiven, o perquè comporten alguna decisió difícil de prendre. Què solem fer aleshores? L'ajornem, tot posant d'altres activitats que ens plauen més per davant. D'aquesta manera tranquil.litzem la nostra consciència amb l'excusa que no hem estat perdent el temps, ja que hem estat molt ocupats fent d'altres coses. Però després ens adonem que la tasca ajornada no ha desaparegut, sinó que continua pendent de resoldre. Què podem fer per solucionar-ho?

-- Si l'ajornem perquè la tasca és molt gran, podem dividir-la en fases més petites i assolibles. Així anem veient com aconseguim cada petita fita que ens du a l'objectiu global.

-- Si no la fem perquè no ens agrada, podem cercar l'ajut d'algun col.laborador a qui sí que li plagui. Hem de pensar que no a tothom ens agrada el mateix, i que la delegació amb un bon seguiment és molt eficaç.

-- Si la causa és que comporta decisions difícils, cal analitzar les alternatives possibles, i un cop decidit què és el millor, fer-ho ja. Amagar el cap sota l'ala no resoldrà el problema. Fer les coses més dures primer, ens permet assolir resultats la resta del dia, mentre que fer el contrari ens bloquejarà.

Esmenant, un pèl, la plana a la dita, cal recordar que: no deixis per demà el que "hagis" de fer avui.

La visió positiva

2009-06-07T20:22:00.000+02:00

Hi ha un acudit gràfic on es veu un raspall de dents que diu “sabeu, crec que tinc la pitjor professió que es pot fer” i darrera es veu un rotlle de paper higiènic que pensa “sí, sí, segur…” Això ve a tomb del que de vegades escoltem dir: “la meva feina és tan dolenta, o tan avorrida, o tan monòtona, o és la pitjor de totes”.

Però sempre és, simplement, una descripció negativa del que es fa. Ben al contrari del que fan els treballadors del CIRE, el centre d’iniciatives per a la reinserció, que donen una descripció ben positiva de la seva feina. Lluny de treballar lamentant-se dels perills i ingratituds puntuals de la seva feina, han optat per considerar-la sempre com a molt valuosa: col.laboren en aconseguir la inserció sociolaboral de les persones privades de llibertat a través del treball productiu que aquestes realitzen.

I per si això no fos prou, volen millorar la seva tasca a través d’esforçar-se en el futur a posar més compromís personal i d’equip, cercar més recursos per millorar la seva tasca i la dels interns, i afegir-hi més alegria en el seu dia a dia, per evitar caure en la rutina i en el conformisme del que ja s’ha obtingut. Felicitats a totes i tots aquests treballadors, doncs!

A tot treball hi ha un repte. Tota feina pot ser valuosa per qui la fa. És qüestió de cercar la seva finalitat de servei als altres, i veure-hi els aspectes positius. Aleshores la nostra feina, i a la vegada la nostra vida, té molt més sentit.

Passar de xerrar a actuar

2009-05-31T21:38:00.000+02:00

A moltes reunions es xerra molt. I es pontifica. Però a poques, per la meva experiència, es treballa adientment i s'acaba amb propostes amb possibilitats reals d'assolir el que es volia.

Per aconseguir resultats, cal convertir les idees en comportaments efectius. Passar del "s'hauria de" a deixar acordat el "que, qui, com i quan" es farà una determinada acció acordada.

I a la següent reunió, repassar com a primer punt de l'ordre del dia si s'ha realitzat el que s'havia pactat i en les condicions acordades.

Tancar la paradeta amb estil

2009-05-24T21:16:00.000+02:00

Reconèixer que el client és el primer ja està força assumit. Però fer-ho quan l’empresa se n’ha anat en orris no és gens habitual. Per això transcric seguidament la nota que hi ha fixada a una botiga de Reus que ha plegat:

“Gràcies a tots:

Als qui heu passat per davant i heu pensat “què bonic!”

Als qui heu passat per davant i heu pensat “quina passada!”

Als qui només heu entrat a mirar i heu acabat comprant

A tots els nostres estimadíssims clients, que heu fet possible això durant aquests anys, ha estat un plaer atendre-us. Gràcies de tot cor!

Però la nova moda és tancar. I nosaltres sempre hem estat a la moda. Així que tanquem.

Moltes gràcies de part de tot l’equip Star Vetro.”

Crec que no calen més comentaris.

Xarxes socials

2009-05-17T22:08:00.000+02:00

Les xarxes socials són eines a Internet que permeten els seus usuaris a estar connectats entre si i compartir informació, interessos, fotografies, etc.

Amb el temps, es va abandonant, en la ment de la majoria de la gent, la idea que són “frivolitats i llocs per lligar”. Es comença a veure l’enorme potencial per a compartir coneixement, denunciar manipulacions, cercar cooperació i d’altres resultats positius.

Dintre de les xarxes socials destaco, en aquests moments de crisi, les professionals que permeten trobar noves oportunitats de negoci, fer conèixer la voluntat de trobar una nova feina, fer màrqueting, compartir coneixement dintre dels seus grups, trobar-se cara a cara a través dels events que es convoquen, etc.

Com a exemple tenim Xing (www.xing.com), Linkedin (www.linkedin.com) o Viadeo (www.viadeo.com), que sumen ja varis milions d’usuaris professionals.

I com a novetat molt recomanable tenim Biznelp (www.biznelp.com) que acaba de néixer en fase “beta” amb l’objectiu de ser una ajuda entre professionals que s’intercanvien serveis per tal d’ajudar-se uns als altres.

Acollir els nous

2009-05-10T21:31:00.001+02:00

Quan entra una persona nova a l’empresa, sol produir-se un cert escepticisme sobre la seva tasca i les seves aportacions. “Què ha de dir aquest que no hàgim provat ja!” solen pensar els veterans. Hi ha moltes raons per escoltar el nouvingut:

– Ve amb ulls nous. Pot adonar-se de moltes coses que es poden millorar, però que el costum i la rutina ha anquilosat.

– No estroncar la seva energia. Les crítiques que rebi i els obstacles a les seves aportacions minvaran la seva proactivitat.

– Integrar-lo al grup. Si se sent escoltat estarà més involucrat i no se sentirà desplaçat.

– Augmentar el coneixement de tots. El nouvingut aporta unes habilitats i coneixements nous que permeten que el grup creixi en escoltar-les i assumir-les.

Obrint els braços als nous, es genera un clima de confiança que permet el grup reforçar-se i crèixer.

Lideratge segons Welch

2009-05-03T23:03:00.000+02:00

Jack Welch va ser CEO de General Electric en l'època on va obtenir màxims beneficis, reestructurant l'empresa, eliminant burocràcia i adoptant nous mètodes per augmentar l'eficiència. Actualment és conferenciant i autor de best-sellers empresarials.

Aquí hi ha les seves vuit màximes de lideratge:

1. El líder millora el seu equip constantment, tot emprant cada trobada per millorar-lo, entrenar-lo i crear confiança en si mateix.

2. El líder s'assegura que els treballadors no només vegin la visió, sinó que la visquin i la respectin.

3. El líder es posa en la pell de la seva gent per transmetre energia positiva i entusiasme.

4. El líder aconsegueix confiança amb franquesa, transparència i reconeixement.

5. El líder té el coratge de prendre decisions tot seguint els seus instint, encara que no siguin populars.

6. El líder prova i insisteix amb una curiositat que s'apropa a l'escepticisme, assegurant-se que les seves preguntes siguin respostes amb accions.

7. El líder inspira a arriscar-se i aprendre, donant exemple.

8. El líder celebra els èxits.

Donar atenció als altres

2009-04-26T23:37:00.001+02:00

Quantes vegades has notat que parlaves, però que no t’escoltaven?

Has intentat donar idees, i no t’han fet cap mena de cas?

Has provat de mantenir una conversa, però en realitat vas haver de suportar un monòleg de l’altra persona?

Segur que en aquests casos t’has sentit menystingut. I ferit, fins i tot. Diuen que el contrari de l’amor no és l’odi, sinó la indiferència. Així doncs, no facis els que no t’agrada que et facin a tu, i dóna tota la teva atenció als altres quan se t’adrecin. Tots sortirem guanyant.

Deixar de copiar dictats

2009-04-19T21:34:00.002+02:00

Malgrat els avenços que s’han fet en l’estudi de com funciona el nostre cervell, els nostres fills continuen prenent apunts com ho fèiem nosaltres i els nostres pares: copien el que escolten dels professors com si fossin dictats. I no és així com trauran el màxim partit dels seus estudis.

Cal passar de l’aprenentatge “lineal” de tota la vida, al “global”: deixar d’estudiar informacions seqüencials, lentes, detallades, estresants i passar a un aprenentatge on predominin les emocions, la intuïció, els jocs, les il.lustracions, els sons, la varietat i el relax.

I això comporta canviar la manera de prendre apunts: enlloc de prendre notes com si fos un dictat, cal crear notes. Així es passarà de copiar els pensaments d’algú altre, sense cap reflexió personal, a conrear el propi pensament d’una manera creativa i il.lusionant. Enlloc d’escriure en línies rectes, amb un mateix boli, tot ple de lletres, sense cap addenda personal, hem d’emprar varis bolis de diferents colors, fer dibuixos inspiratius, marcar amb fluorescents la informació nova que desconeixíem, posar-hi música als paragrafs que volem recordar, ordenar la informació en forma de neurona, … En definitiva, usar tot el potencial del cervell a través d’un aprenentatge multisensorial.

Desconsideracions

2009-04-12T21:30:00.000+02:00

Us ha passat que anàveu a fer fotocòpies, i no hi quedava ni un sol full? O que al servei hi havia el rotlle buit de paper de vàter? I segurament ha succeït més d’un cop, oi?

Per a mi són exemples de la poca consideració per la gent que ens rodeja. Som tan egoistes que no pensem en el bé dels altres. En altres casos hi pensem, i en aquells moments ens venen al cap situacions on hem tingut males experiències; aleshores apareix el nostre aspecte venjatiu i ens revengem no posant cap esforç de la nostra part. També hi pot haver un reflex de l’educació que vàrem rebre: uns pares massa protectors que no ens van ensenyar, ni educar, a fer res fora del que se suposa que havíem de fer.

Hem de canviar! Conscienciar-nos i esforçar-nos per conscienciar els qui ens rodegen que hem de tenir consideració cap als altres, si volem un ambient millor, i per extensió un món millor. Recarregar el que s’ha esgotat, reparar o fer reparar el que s’ha trencat, retornar les coses que hem emprat al seu lloc original, netejar el que hem embrutat, … són alguns exemples de com canviar la nostra actitud diària. No és tan difícil, oi?

Fer per fer és bajanada

2009-04-05T21:11:00.000+02:00

Iniciem moltes accions perquè sí. Hi ha alguna raó que ens impel.leix a fer-ho, però no ha sorgit d’un estudi adient. Potser perquè algú ens ho ha demanat, perquè ens venia de gust en aquell moment, perquè hem cregut tenir una bona pensada i ens hi hem llençat de cap, …

Però no ens hem aturat a reflexionar detingudament sobre per què fer-ho, abans de començar-ho. Cal pensar si aquella activitat té un valor que justifiqui iniciar-la. Hem d’evitar malbaratar temps i recursos, sobretot en època de crisi.

Abans de començar qualsevol activitat, hauríem sempre de preguntar-nos quin valor té l’acció a fer, quines conseqüències tindrà fer-ho, o no fer-ho. Perquè, al cap i a la fi, fer per fer és bajanada!

Avaluar la vida en parella

2009-03-29T22:55:00.000+02:00

A nivell empresarial, donem per lògic que periòdicament es faci un estudi de com s’estan desenvolupant les tasques que es realitzen: bé sigui a través d’una avaluació del rendiment, d’una auditoria, d’una anàlisi d’objectius, etc. Si això es fa habitualment i és útil, si es fa bé i té conseqüències, per què no ho fem a nivell de parella?

Quant fa que no hem valorat amb la nostra parella com va la nostra vida en comú? Tenir una conversa relaxada però seriosa i profunda sobre com veiem el què hem fet conjuntament, i sobre quines són les coses que desitjaríem fer en el futur, hauria de ser tan normal com ho és a nivell empresarial.

Per què no ho fem? Per por a adonar-nos d’una realitat que no ens agradaria? Per sentit de ridícul pel sol fet de plantejar-ho? Per temença a provocar confrontacions?

Amagar el cap sota terra com l’estruç no és la solució. La realitat acabarà topant contra la nostra relació i ens adonarem de quant de temps hem perdut per no voler plantejar-nos el valorar plegats com és la nostra vida en comú i com desitjaríem que fos en el futur.

Siguem valents! Diguem a l’altre com veiem el present i quines són les nostres esperances de futur. Intercanviem opinions, cerquem punts en comú i visualitzem el futur. I un cop ens posem d’acord en quines coses farem per millorar la nostra relació, posem-les per escrit: així el nostre cervell ho percebrà com a tema vital i es posarà en marxa per aconseguir-ho. I dintre d’un temps acordat, tornem a parlar-ne per revisar si anem per bon camí o cal canviar alguna cosa.

Mobilitzem-nos per tal que la por o la rutina no guanyin a la nostra vida de parella!

Relaciona't

2009-03-22T21:35:00.001+01:00

A la vida, no n’hi ha prou amb ser molt intel.ligent o amb els calés de la família. Tot això ajuda, però no és suficient per a triomfar, si ho vols fer sol. Cal crear i mantenir una xarxa de relacions que et permeti ajudar i ser ajudat pels qui t’envolten. No és, doncs, col.leccionar targetes o bé moltíssims contactes a alguna xarxa d’Internet, sinó invertir temps en compartir coneixements, oportunitats laborals, consells, escolta activa i suport als problemes i necessitats dels altres.

Passar per sobre dels altres pot funcionar alguna vegada, però et deixa sol quan estàs dalt. Relacionar-se en un procés constant de donar i rebre, d’ajudar i ser ajudat, permet un guany continu i estar sempre en companyia de persones que aprecies i t’aprecien.

No et tanquis dins la teva preuada torre pretesament segura, però molt aïllada. Relaciona’t: dóna i rebràs!

Aquest any sí!

2009-03-15T20:04:00.000+01:00

Estic sorprès d’escoltar com directius de força empreses em diuen que “aquest any sí”. Que enguany focalitzaran la seva energia a fomentar la innovació, millorar la productivitat, cercar la creativitat de tothom, i de satisfer les demandes dels clients que fins ara no havien cobert. Per què ara? Perquè hi ha crisi, em diuen, i tenen temps de fer-ho…

Aquestes millores en innovació, productivitat, creativitat, atenció al client, etc. no són pròpies només dels anys de crisi. No els cal una situació crítica per fer-les surar. Haurien de ser el pa de cada dia de l’empresa, tant en els anys de vaques grasses com en els que hi ha dificultats.

Cada any ha de ser el de la innovació!

Cada any ha de ser el de la productivitat!

Cada any ha de ser el de la creativitat!

Cada any ha de ser el de l’atenció al client!

Tant de bo aquesta crisi ens faci obrir els ulls i aconseguir-ho cada any a partir d’enguany.

No amagar la realitat

2009-03-08T21:29:00.000+01:00

Un defecte comú a força empreses catalanes és el d’amagar la realitat als treballadors. Sota l’excusa del que no els cal saber-ho, la direcció no els dóna informació sobre l’estat econòmic, fiscal, legal o d’altra mena.

Però aquest fet, a la llarga, es torna contra la direcció. Comencen a córrer notícies, sense confirmar, en base a mitges informacions de les quals hom s’assabenta; sorgeixen hipòtesis sobre el futur empresarial; apareix la desconfiança cap als missatges parcials que provenen de la direcció. I el clima laboral s’intoxica.

Cal que la direcció ofereixi una informació completa i oberta. Així s’eviten els malentesos, el creure’s marginat, la intoxicació per desinformació, etc. I es genera un clima d’honestedat i confiança que permetrà que tothom pugui opinar i aportar el seu gra de sorra, tant en els bons moments com en els crisi econòmica. En aquests darrers, la direcció, a més a més, podrà demanar un esforç suplementari als treballadors, ja que aquests s’hauran sentit sempre involucrats, i voldran aportar-lo de bon grat.

No contestis... ara

2009-03-01T20:13:00.000+01:00

Tenim el mal costum de contestar ràpidament, fins i tot abans que l’altra hagi acabat de parlar. Ens guanyen les ganes de contestar, d’explicar la nostra visió dels fets, de fer veure la nostra realitat, de tenir la raó…

Hem d’esforçar-nos a escoltar, sense voler respondre ja! Escoltar amb ànim d’entendre i no pas de rebatre. Per tal d’aconseguir-ho, podem fer el següent:

- No preparar la nostra resposta, mentre l’altra està parlant.

- No tallar el discurs de l’interlocutor.

- Posar-se en el lloc de qui està parlant, per entendre’l millor.

- Fer-li preguntes per acabar d’entendre el que ens ha dit.

- Llegir el seu llenguatge corporal per ajudar a interpretar el que diu de paraula.

- I escoltar amb el cor; no només amb les orelles.

És possible!

2009-02-22T18:56:00.001+01:00

A mitjan segle XIX, metges alemanys van publicar un treball on es deia que les velocitats de vehicles superiors a 24 quilòmetres/hora, provocarien greus danys al cervell dels seus passatgers.

A mitjan segle XX, experts en aeronàutica van assegurar que els avions mai no podrien superar la velocitat del so, perquè en aquell moment es desintegrarien.

Quantes idees que hem tingut s’han anat en orris simplement perquè algú “molt assabentat del tema” ha dit que el que proposàvem no es podia fer?

Justament ara, en període de crisi, és quan més s’ha d’anar alerta amb la destrucció de les noves idees. Així ho veia, ja fa anys, l’Einstein: “La crisi és una benedicció pel que fa als progressos. És en aquestes èpoques quan neix la iniciativa, els descobriments, les grans estratègies. Analitzem les causes, proposem solucions, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora que és la de no lluitar per superar-la”.

No ofeguem les noves idees, tot afirmant d’entrada que és impossible. És possible!

Contra la crisi: oberts al canvi

2009-02-15T17:05:00.000+01:00

Els éssers que sobreviuen no són precisament els més forts, sinó els qui millor s’adapten a les modificacions de l’entorn. Així mateix, les empreses continuaran existint si són capaces d’acceptar els canvis que es van produint al mercat.

Per això la multifuncionalitat dels treballadors i la diversificació del negoci són elements claus. Aprendre noves habilitats, assajar nous models, combinar diferents tècniques, canviar vells processos, són recursos que s’han d’incorporar al dia a dia de les organitzacions si volen sobreviure als canvis i les crisis que periòdicament es produeixen.

Formació discriminatòria

2009-02-08T22:58:00.000+01:00

És ben curiosa la contradicció que observo en algunes empreses quant a la qualitat i quantitat de la formació al personal. L’empresa diu que està orientada al client, i que la seva importància és tan gran que es reflecteix en totes les activitats de l’organització.

Però a l’hora de la formació la realitat s’inverteix: el personal directiu rep el major volum en formació tant pel que fa a la quantitat de cursos com de despesa en cadascun d’ells (se’ls envia a IESE, ESADE i altres institucions de “renom”) mentre que els treballadors que estan en contacte directe amb el client reben la formació marginal (escadussera i “barata”).

Com podem esperar que la qualitat de l’atenció al client millori en el dia a dia, si l’atenció als propis treballadors és tan defectuosa?

Mètodes per afrontar l'excés de feina

2009-02-01T20:22:00.001+01:00

Per evitar la sobrecàrrega de feina, la principal resposta és la planificació.

Però pels qui no es creguin dotats per a tal cosa, o ja han fet tard, la Barbara Berckhan, en el seu llibre “L’art del mínim esforç”, proposa les següents alternatives:

– Distribueix la feina entre els companys. Potser no ho has provat mai encara…

– Si ningú la vol, no fer-la tu tampoc. Que peti tot, i vegin que no els salvaràs cada cop.

– A canvi de cada nova tasca que assumeixis, deixa de fer-ne, com a mínim, una altra.

– Explicar, les vegades que calguin, com es fa una tasca determinada, enlloc de fer-la tu mateix pensant que perdràs més temps explicant-la que fent-la.

– Res de queixes perquè ja tens molta feina. Simplement digues: No!

És clar que emprant aquests mètodes, no farem amics a la feina. Però anem a treballar per fer amics i anar perdent mentrestant la nostra salut i temps de la vida privada?

Aspirar a més, sempre

2009-01-25T23:04:00.000+01:00

Per a ser els millors en el seu sector, no n’hi ha prou amb aconseguir algun èxit puntual que et propulsi al número 1. Cal mantenir-se allà dalt, si no es vol complir la frase “més dura serà la caiguda”. És important que tothom tingui present que cal aspirar a més sempre. Enlloc de relaxar-se en arribar a dalt de tot, el que cal fer és continuar cercant l’excel.lència.

Primer cal felicitar-se. Donar les gràcies a tot l’equip per l’esforç fet i els resultats aconseguits.
Però després cal plantejar-se: “què podem fer per continuar millorant?”

Empreses idíl.liques

2009-01-18T18:55:00.000+01:00

Les empreses que aprenen són aquelles on les ambicions dels treballadors estan en el mateix pla que la missió i visió corporatives i, com a resultat, tenen una visió positiva del canvi i la millora.

Els seus treballadors aprenen contínuament de les seves pròpies errades, comparteixen coneixements, confien els uns en els altres i es comuniquen obertament amb els altres.
Els seus directius formen, ajuden, inspiren, motiven i estimulen, i elaboren processos de negoci que són revisats sovint, basats en mesures d’actuació i en la resposta obtinguda.

Aquesta visió d’empresa, treballadors i directius és la que ofereix com a model en Hubert Rampersad, autor del “Quadre de comandament integral, personal i corporatiu”. Si en temps passats de vaques grasses difícilment es podia trobar una empresa amb un comportament tan idíl.lic, què podem esperar a l’època actual de crisi?

Consciència de grup

2009-01-11T20:18:00.000+01:00

Una de les incongruències que he trobat en algunes empreses és el tema de la “consciència de grup”.

És curiós de veure com l’empresa dóna el missatge que tothom és important i que el grup és el que ha de prevaldre, però després ho desmenteix en fets concrets, com el de prendre postures diferents segons la persona a la que afecti la decisió presa, discriminar atenent el càrrec que es té, o baixar-se els pantalons tenint en compte el grau de substituibilitat del treballador amb la que hi ha un possible conflicte.

El resultat d’això és que, a la llarga, es produeix una manca de confiança generalitzada entre el personal; pèrdua de cohesió grupal; despreocupació pels objectius de l’empresa i preocupar-se només pels personals; manca d’iniciatives i creativitat; etc.

Experimentar

2009-01-04T20:15:00.000+01:00

He comprovat, en moltes ocasions, que treballadors que estan donant servei al client extern no han utilitzat mai els serveis que ells mateixos ofereixen. El que fan, ho realitzen perquè així se’ls hi ha dit que ho facin, però no pas per una convicció basada en la pràctica.

Com pot donar-se un servei excel.lent quan es desconeix els efectes que “sent” el client? No es pot posar en la pell del client per a comprendre, des de la perspectiva de qui rep el servei, què és el que satisfarà realment de la realització de la seva tasca.

Cal, doncs, donar als treballadors no sols una formació teòrica sobre els productes de l’empresa, sinó també permetre experimentar amb ells en la vida real. Així poden immergir-se més en el coneixement del producte, sentir-lo, patir-lo de vegades, cercar noves idees d’utilitzar-lo, etc. Vendre’l a través d’experiències, enlloc de fer-ho a través d’empassar-se un manual d’ús.

El número 900

2008-12-28T20:21:00.000+01:00

Durant un temps va ser molt utilitzat per les empreses el número 900 com a telèfon gratuït al que podien adreçar-se els clients si tenien algun dubte, suggeriment o reclamació a fer sobre un producte.

Ara mateix, però, aquest costum ha anat desapareixent, i cada cop és més “normal” veure com enlloc del 900, les empreses donen un 902, que és de pagament. Penso que és una política errada. El 900 era molt útil per vàries raons:

– Dóna més confiança al client: si li donen un número gratuït enlloc d’un de pagament, pot pensar que és perquè l’empresa confia molt en el seu producte: té tanta qualitat que no caldrà trucar al 900. En canvi, un número de pagament du a creure que deuen produir-se tantes queixes que l’empresa no dóna l’abast a rebre, i pagar, les trucades dels clients.

– Augmenta la informació que reben sobre els seus productes i clients: un número gratuït anima a emprar-lo per donar qualsevol mena d’informació, tant si és positiva com negativa. I provindrà de tota mena de clients, i no només dels que poden permetre’s pagar un 902.

– Permet fer vendes addicionals: atès que el client sap que no està pagant la trucada, i que ha estat ben atès per l’empresa, no li importarà rebre informació d’altres productes.

Per què deixar d’emprar aquesta eina tan potent de coneixement dels clients i de fidelització?

Prestar atenció als silenciosos

2008-12-21T21:36:00.002+01:00

Hi ha persones que per timidesa, per por o pel resultat de batalles perdudes anteriors, no diuen mai res. No aporten els seus punts de vista, no ajuden a evitar problemes que han detectat però que no manifesten, no col.laboren a millorar els projectes... S'aïllen.

Cal prestar-lis atenció! Preguntar sovint què opinen, animar-los a participar i involucrar-los en els projectes. I valorar les seves aportacions, encara que no siguin extraordinàries. L'esforç que han fet per expressar-les podria quedar ofegat per sempre si detecten que es menystenen els seus pensaments. Enlloc de centrar-se en la crítica sobre el que ha aportat, primer donar-li les gràcies i després destacar alguna cosa positiva del que ha dit.

Animant els silenciosos a participar, tothom se'n beneficia.

El client: aliat o enemic?

2008-12-14T20:42:00.003+01:00

Hi ha força coincidència en les empreses a proclamar que satisfer les necessitats del client és realment important. Tal com deia l'Henry Ford: "no és el director qui paga els sous; ell simplement administra els diners. És el client qui paga els salaris".

Malgrat això, la realitat de l'activitat diària de l'empresa topa moltes vegades amb aquesta visió del client. I de personatge central, passa a ser l'enemic: "els clients són els pesats que venen a tocar-me els nassos just quant tinc més feina interna pendent"; "els clients no saben el que volen"; "client és aquell que ve a desorganitzar-m'ho tot, tan bé com ho tenia!"; i altres frases per l'estil que hem escoltat... Comentaris d'aquesta mena s'acaben traslladant a la feina habitual del dia a dia, i generen uns comportaments que perjudiquen el client extern.

Hem de veure el client com el nostre aliat: el que ens permet crèixer, tant perquè ens compra els nostres productes, com perquè ens diu, si l'escoltem, allò que podem millorar.

Fes-ho dempeus

2008-12-08T20:21:00.003+01:00

Si les reunions que convoques duren, habitualment, molt més del que preveus, ja que els assistents s'allarguen massa en les seves intervencions, prova de fer-les dempeus. La incomoditat que es pateix, quan ja ha passat una estona de començada, obliga, inconscientment, a ser més breu quan es parla i a desitjar arribar ràpidament a les conclusions per tal d'acabar i poder tornar a seure.

Rebre les avaluacions dels clients

2008-11-30T21:58:00.003+01:00

Les persones que donen servei no s'haurien de conformar amb la pregunta ritual: "li ha agradat?".

És una qüestió que porta a una resposta també ritual: "Bé". Però una part dels clients la donen per acabar amb el tema d'una forma ràpida i simple, perquè sospiten que si comenten alguna queixa, s'obrirà un rosari de preguntes-interrogatori oferides per un proveïdor de servei "ferit en el seu orgull". És més còmode contestar "Bé" i no tornar mai més.

Per tant és més recomanable demanar que el client empleni una breu avaluació, tot puntuant diferents aspectes del servei que ha rebut. No s'ha de tenir por a la veritable crítica del client. És la manera de millorar i de fidelitazar clients.

Per escrit, si us plau!

2008-11-23T22:47:00.002+01:00

A primer cop d'ull, les errades són iguals, tant si han estat fetes de paraula o per escrit.

Però en realitat no és així. Els estudis fets mostren que se segueix el mateix patró de "Pareto" com en altres temes: enlloc del 50-50, hi ha un 80-20: el 80 per cent de les errades provenen de missatges orals i només el 20 per cent procedeixen de missatges escrits.

Per tant, per poder-te anticipar a les errades, demana sempre que et facin arribar els missatges per escrit. De la mateixa manera, sigues eficient i transmet les teves aportacions per escrit. Estalviaràs errades, i temps i recursos en esmenar-les.

Menystenir els clients actuals

2008-11-16T17:07:00.002+01:00

Hi ha empreses que donen premis, regals, descomptes especials, etc. als nous clients. Un cop els aconsegueixen ja són un més i passen a tenir les condicions normals, és a dir: l'oblit.

Des del meu punt de vista, aquesta política és errònia, atès que són els clients habituals els qui generen més ingressos durant més anys. I el cost de mantenir-los és més baix que el d'encetar campanyes de marqueting per aconseguir-ne de nous.

Donar beneficis als clients fidels ens els protegeix enfront els cants de sirena de la competència i garanteix una base sòlida per la nostra empresa. Enlloc de centrar-se en guanyar nous clients, és millor preocupar-se de tenir cura dels actuals, perquè si aquests estan satisfets passaran a ser els nostres millors ambaixadors: parlaran bé dels nostres productes i serveis, i els clients potencials se'ls creuran i trucaran a la porta per poder passar a ser clients nostres.

Contra la rutina

2008-11-10T07:38:00.002+01:00

Aquest dissabte he observat una mateixa actitud en dos establiments. Han obert en horaris diferents i he pogut comprovar com una actitud rutinària llença per terra el benefici positiu que pretenia l'acció realitzada. Es tracta de la benvinguda que dona l'establiment als seus primers clients del dia. Ho fa a través de la veu d'un dels seus treballadors que, micro en mà, recita un missatge prèviament memoritzat.

Ningú l'escolta. Ho senten, sí, però no l'escolten. El text del missatge, que de ben segur ha estat preparat, estudiat, debatut, girat i regirat pel departament central corresponent, s'aigualeix en la veu rutinària del treballador que no posa cap fe en les paraules que pronuncia. I com que ho fa d'esma, a sobre corre tan com pot per acabar tan ràpid com li sigui possible. Plou sobre mullat. Quin client pot creure de debó el missatge que li donen pels altaveus?

Cal lluitar contra la rutina. Cal posar el cor en cadascuna de les accions que es fan. Si no és així, no paga la pena de fer res de res.

Les administracions també han de canviar

2008-11-02T22:45:00.002+01:00

Vaig assistir aquesta setmana a una taula rodona on tres empresaris explicaven com encaraven la crisi que ens afecta. Cadascun era d'un sector diferent i les seves empreses estaven en un moment del negoci també divers. Però en dos punts han coincidit:

El positiu: la il.lusió. Sense ella no haurien estat capaços ni de començar l'aventura empresarial, ni tampoc d'estar afrontant els reptes del dia a dia.

El negatiu: les administracions. Tots tres han tingut amargues experiències amb elles i han acabat demanant-lis tan sols una cosa: que deixin de ser un destorb! Que es dediquin a fer infraestructures i a agilitzar els tràmits administratius enlloc de posar pals a les rodes amb mil-i-una exigències.

Farà la crisi obrir els ulls als polítics per a escombrar la burocràcia inútil i canviar-la per unes administracions al servei dels ciutadans i les empreses?

Empreses "unànimes"

2008-10-26T15:21:00.002+01:00

Malgrat grans frases del tipus "el nostres treballadors són el nostre capital més important" hi ha moltes empreses on els treballadors són simples números i no tenen dret a decidir o aportar res de res. L'única persona que té dret adquirit a dir la seva és el Director. Ell crea, organitza, motiva, mana, etc.

En aquest cas, tot a l'empresa depèn de l'ànim i esperit creatiu del seu director. Són empreses "unànimes" on no s'accepta la diferència, el contrast de parers, ni la creativitat, fora de la del Director. Hi ha una falsa unanimitat, perquè els treballadors ja fa temps que han optat per callar i assentir.

No seria millor que tothom pogués col.laborar a fer créixer l'empresa?

Eficàcia o eficiència

2008-10-19T17:08:00.002+02:00

Aquests són dos termes que no sempre se sap diferenciar. He escoltat fins i tot ponents que els han explicat conjuntament, perquè no saben ben bé què és què. Heus aquí la meva visió dels dos conceptes:

L'eficàcia fa referència a l'acompliment de l'objectiu fixat. Per poder saber si una persona o una organització és eficaç, només cal comparar el resultat finalment obtingut amb el resultat previst inicialment. No hi ha cap altre tema a considerar.

En canvi a l'eficiència hi ha dos elements a valorar: el resultat obtingut i els recursos esmerçats per assolir-lo. No hi cap l'assoliment d'un resultat a qualsevol preu, sinó que ha de fer-se amb els recursos adients.

Un exemple pràctic: una persona que aconsegueix tallar un arbre, però aquest després li cau a sobre, ha sigut eficaç, però no eficient.

2008-10-13T23:32:00.001+02:00

Louann Brizendine, neuropsiquiatra nord-americana, assenyala en el seu llibre "El cervell femení" que tots vàrem tenir cervell de dona fins la vuitena setmana de gestació. Però a partir d'aquesta setmana, els testicles del fetus masculí alliberen testosterona que emplenen els circuits cerebrals i els transformen en masculins. Aleshores la zona central del cervell dobla el seu tamany i és ocupat per l'impuls sexual i l'agresivitat. En canvi, a les dones, la zona central, que no ha rebut la testosterona, té l'espai lliure perquè s'hi desenvolupin amplament les emocions i la memòria.

Això explicaria perquè les dones tenen més aptituds per expressar el que senten i poder recordar millor els detalls que els homes. Un exemple? Pregunteu un home com li ha anat el dia a la feina: us dirà ben poca cosa més que "bé" o "com sempre", o d'altres frases curtes per l'estil. En canvi, si ho pregunteu a una dona, normalment necessitareu temps i concentració per rebre totes les dades i comentaris sobre el dia que ha tingut. Heu fet la prova?

Innovació oberta

2008-10-05T17:40:00.003+02:00

Hi ha certa tendència a identificar innovació amb avenç tecnològic. Però no és únicament així que es produeix. Innovació és fer les coses de forma diferent a com les féiem abans, tot millorant-ho.

Així doncs, innovar pot ser estar present a la xarxa, si abans no s'hi era; fabricar en petits lots si fins ara només es produïa a l'engrós; és canviar processos administratius per tal de ser més eficients; etc.

Una nova forma d'innovació és l'anomenada "innovació oberta". Tothom pot aportar noves idees: clients, proveïdors, comercials, treballadors de fàbrica, personal administratiu, etc. De tots ells, és el personal de la pròpia empresa el que ha d'estar més compromés a ser un continu innovador. Com diu Mariana Ferrari: "les empreses haurien d'acomiadar tot aquell treballador que no hagi comés una errada creativa. Cal premiar la gent que té idees, encara que no funcionin."

Suïcidi i autoestima

2008-09-28T18:43:00.002+02:00

Segons els estudis fets per l'Organització Mundial de la Salut, cada any es produeix un milió i mig de morts per suïcidi. Un nombre impressionant, que ignora la majoria de la gent: davant l'allau de notícies sobre violència que ens arriben dels mitjans de comunicació, resta amagat el fet que hi ha més persones que moren a l'any perquè es treuen elles mateixes la vida, que el total de morts sumant-hi les guerres, els actes terroristes i la violència interpersonal!

Hi ha moltes raons que poden dur a prendre una decisió tan dràstica com és la d'acabar amb la pròpia vida. Una de molt important és un baix grau d'autoestima. Quant menys en tinguem, més grans són les probabilitats de veure tot "negre": trobar problemes en cada situació que sorgeix; tenir males relacions amb els altres i esdevenir cada cop més solitari; no gaudir de les coses que es tenen; ...

Hem de pensar en positiu i veure tot allò de bo que tenim o que podem assolir si hi esmercem ganes. I també saber-ho transmetre als qui ens envolten per evitar que perdin autoestima.

Parlar de debò

2008-09-21T19:26:00.002+02:00

Quan de temps fa que no tenim una xerrada de debò amb la nostra parella?

No em refereixo a discutir sobre què fer el proper cap de setmana o a qui ha d'anar a la propera reunió de pares a l'escola. Faig referència a seure i escoltar-se. A examinar com va la vida en comú. A compartir sentiments, pensaments i comportaments.

La munió de coses que hem de fer en el dia a dia feiner, i les múltiples activitats de cap de setmana no solen deixar temps per a conversar en profunditat sobre la relació comuna. I així hi ha el risc que un petit estrip esdevingui, amb el pas del temps, un enorme forat. No parlar-ne no soluciona el problema, sinó que ajuda a engrandir-lo.

Paga la pena parlar de debò amb la nostra parella. Pel bé de cadacú i de la parella en el seu conjunt. Per desenvolupar-se i millorar mutuament. Per tenir una relació plena i feliç. Per viure i no només sobreviure!

Aplicació immediata

2008-09-14T18:18:00.003+02:00

Un dels grans beneficis d'un curs de formació és la seva aplicació immediata.

Ja pot ser fantàstic l'instructor, molt divertida la forma d'impartir-lo, interessant el seu contingut,... si no hi ha una aplicació immediata, l'activitat frenètica del dia a dia farà que es perdi una gran part del curs. S'ha comprovat que si el que s'ha escoltat al curs es posa en pràctica de seguida, restarà en la memòria i esdevindrà un hàbit la conducta que sorgeix del nou concepte après.

Per tant, reservem una bona part del dia següent d'assistir a un curs, a posar en pràctica el seu contingut.

Presentant un conferenciant

2008-09-07T18:32:00.000+02:00

Heu assistit a conferències on ja miràveu el rellotge abans no comencés a parlar el conferenciant, de tant com s'allargava el presentador?

Heu patit vergonya aliena en veure com el presentador del conferenciant no sabia ni què dir, ni com dir-ho?

Heu pensat que el conferenciant devia estar patint perquè el presentador ja parlava molt sobre el tema que havia de tractar ell després?

Segons el meu entendre, les presentacions han de tenir aquestes característiques:

- Brevetat: la seva durada ha ser de menys de dos minuts.

- Estar preparada: per evitar les divagacions o les reiteracions.

- Captar l'interès de l'auditori: esmentar per què paga la pena haver assistit a la conferència.

- Esmentar el conferenciant: el seu nom i els estudis i experiències que tenen a veure amb el tema de la conferència.

Cancel.lar reunions

2008-08-31T17:50:00.002+02:00

Gairebé tots tenim l'experiència d'assistir a moltes reunions que són una pèrdua de temps, recursos i energia. I malgrat això es continuen fent!

Crec que és millor cancel.lar una reunió abans que mantenir-la perquè ja s'ha convocat, o "perquè s'ha fet sempre". Aquests són alguns casos:

- Quan no hi ha un objectiu per a fer-la: si no hi ha un motiu específic que la justifiqui, quin sentit té esmerçar-hi temps?

- Quan hi ha altres maneres més efectives de solucionar el tema a tractar: si el problema el poden resoldre dues persones cara a cara, per què convocar vàries persones més a una reunió?

- Quan no hi ha ordre del dia: reunir-se sense saber del que es tractarà no permet preparar els temes per part dels assistents, i la reunió serà el terreny adobat per anar divagant hores i hores.

- Quan no hi ha puntualitat: si deixem que les reunions comencin quan "apareguin" els darrers assistents es crearà un costum, en les properes reunions, de presentar-se tothom molt més tard de l'hora d'inici, i per conseqüència trencar la gestió del temps de tot el dia.

- Quan no s'han complert els compromisos adquirits en les anteriors reunions: si es decideixen coses i després no es duen a terme, ningú no pot esperar de les següents reunions que els participants les prenguin seriosament. Esdevenen paper mullat.

- Quan els participants hi assisteixen sense els deures fets: si no aporten la documentació necessària, es formen colls d'ampolla que no permeten avançar en els temes. Millor ajornar-la que parlar per parlar, sense xifres ni dades concretes.

- Quan no hi ha debat possible: si hi ha algú que monopolitza la reunió i sempre fa valer la seva posició, quin sentit té fer la reunió? N'hi hauria prou que enviés el seu memoràndum per correu electronic i el resultat seria el mateix...

- Quan no hi ha assisteixen les persones adients: la manca de persones clau pot fer que la reunió no pugui assolir els objectius desitjats.

Paga la pena pensar-s'ho bé abans de convocar una reunió. Cal planificar-la amb temps i decidir si és realment necessari fer-la.

Som un equip!

2008-08-24T21:05:00.001+02:00

És ben curiós que, als esports, tothom coincideixi que per assolir resultats cal jugar en equip. Les individualitats poden estar bé per "una jugada determinada" o quan "el partit ja està decidit". Però només en aquests moments puntuals. Ha de prevaldre el joc en equip. Passa això a les empreses?:

- Sona el telèfon repetidament i hi ha qui no s'immuta. És més, ni s'ha pres la molèstia de saber com s'agafa una trucada que sona a la centraleta.

- Piquen a la porta i si no va a obrir "la persona de sempre", el que espera fora acaba desesperant.

- En empreses on es treballa sense despatxos, hi ha qui no és silenciós a l'hora d'arribar, o de trucar per telèfon, o bé de comentar el partit del dia anterior.

- Necessites una dada per completar la teva feina, però no te la poden donar: estan fent la compra per telèfon (en hores de feina i amb el telèfon de l'empresa), o bé estan cercant bitllets per Internet (pel seu viatge particular en el proper pont que s'acosta).

- En cas de queixa del client, hi ha qui li diu que la culpa és de l'altre departament, i es rebla el clau afegint que no és la primera vegada que els clients reclamen, ja que sempre ho fa malament i a deshora.

És fàcil dir que som un equip, però a moltes empreses no és demostra tal cosa.

Per què no ens queixem més?

2008-08-17T17:17:00.000+02:00

Durant tot el dia estem rebent molts i diferents tipus de serveis, que no sempre assoleixen les expectatives de qualitat que desitjaríem. Malgrat això, ben poques vegades ens queixem. Per què?

- Perquè creiem que no tenim temps. Pensem que la reclamació trigarà tant i haurem de fer tants tràmits que no compensarà plantejar-la.

- Perquè ja hem reclamat altres vegades, i no hem rebut contesta, o bé ha estat una resposta buida.

- Perquè no hi ha una persona o departament clar a qui reclamar.

- Perquè el procés és molt burocràtic i ens fan mil-i-una preguntes que arriben a semblar un interrogatori.

- Perquè imaginem que no ens creuran i que pensaran que som uns aprofitats.

Tot i això, cal reclamar. És un bé per nosaltres:

- Ens permet manifestar el nostre descontentament i no quedar-nos-el dins.

- Ajudem a millorar el servei per properes vegades.

- Podem obtenir la satisfacció d’una disculpa o d’una compensació per part d’aquell a qui ens hem queixat.

I també és un bé per aquell a qui hem reclamat:

- És una forma de fidelitzar clients que podrien anar a la competència, si no els escolten i ajuden.

- Permet conèixer les expectatives de servei que tenen els clients.

- És un sistema per saber possibles millores en l’organització o en la qualitat dels productes.

No ens conformem davant d’un mal servei. Reclamem sempre!

Prohibir el correu electrònic?

2008-08-10T14:14:00.000+02:00

El correu electrònic, una fantàstica eina de comunicació, està esdevenint un gran lladre del temps.

Hi ha empreses que, davant de l'allau de correus que arriben cada dia, estan plantejant-se què fer per minimitzar el seu impacte en la gestió del temps i del treball dels seus treballadors: algunes multinacionals estan fent la prova de prohibir el seu ús un dia de la setmana.

No crec que la prohibició sigui una solució, tenint en compte els grans avantatges de gaudir del correu electrònic. Sóc més partidari d'emprar-lo només en determinats moments del dia. D'aquesta manera passem a ser nosaltres qui dominem el correu electrònic, enlloc de ser ell qu¡ ens planifiqui el nostre temps i el nostre treball cada cop que ens avisa que ens ha arribat un nou missatge. Només cal modificar la configuració del programa de correu, tot desactivant les opcions d'avís d'arribada de nou correu. Aleshores només resta fixar-nos els moments del dia que pensem que són més adients per veure quins missatges nous ens han arribat. Així ja no ens interromp enmig de les tasques importants en les quals necessitem concentració; els nostres remitents veuen que els contestem a unes hores específiques i ja no esperen respostes contínues i immediates, amb la qual cosa els estem educant a respectar el nostre temps; i som més ràpids i concisos a l'hora de contestar els missatges, perquè som conscients que en tenim varis per respondre.

Per tant la meva opinió és que no cal prohibir el correu electrònic, però sí que hem d'aprendre a deixar de llegir-lo contínuament cada cop que arriba un nou missatge.

No siguis animal!

2008-08-03T17:28:00.002+02:00

Les persones tenim el cervell més desenvolupat que els animals, ja que disposem d'un neocortex que ens permet tenir una part racional. Però això no vol dir que en ocasions no aparegui el sistema límbic, que compartim amb els animals (la part emocional del cervell). Així succeeix quan ens deixem emportar per la por, la ira, la passió, etc. i fem coses que, ben pensades, no hauríem fet mai de la vida. El nostre cervell animal respon més ràpid que el racional, i executa accions "incontrolades" que poden arribar a provocar atacs d'ira o de violència física.
Per tant: no siguem animals! No perdem el control i mirem de coordinar sempre el cap i el cor: siguem intel.ligents, tant racionalment com emocionalment.

És que ja no m'escolten!

2008-07-27T18:10:00.000+02:00

Pot haver-hi diferents raons que poden provocar que els teus col.laboradors ja no t'escoltin:

- No ets creïble: coses que has dit fins ara que s'ha dit o demostrat que no eren certes; promeses que has fet i no has complert; consells que dones, però que no practiques...

- El teu cos diu coses diferents al que expressen les teves paraules: només el 7% de la nostra comunicació arriba als altres a través de les paraules. El 93% depèn de la comunicació no verbal: de com ho diem a través del nostre to, els nostres gestos, l'expressió facial, el contacte visual...

- Et manca saber-te explicar: dius les coses d'una manera molt avorrida, o bé inintel.ligible, donant mil-i-una voltes sense arribar mai al tema en concret...

- Tal faràs, tal trobaràs: si no escoltes els teus col.laboradors, per què ells sí que t'haurien d'escoltar a tu?

- No hi ha missatge: dius i dius moltes coses, però no hi ha un objectiu clar pels que t'escolten. No dones evidències del que dius; no aportes dades objectives; el que dius no duu enlloc...

Cal, doncs, estar alerta amb què diem i com ho diem per tal de ser escoltats!

Buidar la taula

2008-07-20T17:43:00.000+02:00

Cal trencar els vells esquemes mentals i les frases fetes i suposicions gens fonamentades.
Tenir la taula buida no és sinònim de ment buida. Ni ha de significar que no tenim feina. Aconseguir que la nostra taula de treball estigui neta, sense piles de papers ni documentacions pendents d'endreçar, ha de ser un objectiu diari. No hauríem de marxar cap a casa sense haver deixat la taula lliure de paperam.
Assolir-ho ens ajuda de vàries maneres:
- Ens ajuda a concentrar la nostra ment en una sola tasca: la que ens interessa i en la qual hem de treballar ara mateix. D'aquesta manera, ni els ulls ni el cervell tenen cap altre paper que els distregui i ens faci abandonar la concentració sobre el que estem fent.
- Fa que siguem més ràpids a l'hora de cercar algun document que necessitem o que ens demanin. És neguitós veure com qui té la taula desordenada mou i remou piles de papers intentant trobar una documentació que sap que ha de ser sobre la taula, però no sap exactament on.
- Evita l'estrés. La ingent quantitat d'informació que rebem fa que s'amuntegui molta documentació que no arribem a poder llegir al cap del dia. Això ens porta a desar-la en algun racó de la taula per tenir present que "quan disposem d'un moment" ja la llegirem. Com que aquest moment no arriba, es van fent piles que veiem diàriament sobre la nostra taula, però que no podem abastar. Ja s'ha creat l'estrés!
- Permet que el personal de neteja pugui fer la seva feina. O és que no heu escoltat mai la frase "no em netegeu la taula, ja m'ho faré jo mateix, que si no després no sé on estan els papers"?
- Fa que el començament del dia següent sigui més engrescador. Arribar a la feina amb la mandra del matí i trobar una taula "a rebentar" només dóna ganes de tornar cap a casa i amagar-se sota els llençols. En canvi, una taula buida t'anima a pensar i planificar què faràs avui i en quin ordre. Decideixes tu i no pas el primer paper que veuen els teus ulls!

Barcelona Harley days

2008-07-13T19:53:00.000+02:00

Avui he presenciat la desfilada de la "Barcelona Harley days". Ha estat impressionant veure una quantitat tan gran de motoristes cofois de la seva pertinença al món Harley Davidson. Això m'ha fet pensar si tots estem tan cofois de pertànyer a les nostres respectives empreses:
Estaríem disposats a "desfilar" per mostrar la nostra involucració amb la marca de la nostra empresa?
Parlem bé de la nostra empresa, tant dins com fora d'ella?
Hem pogut dir què pensem realment de la nostra empresa, a través d'enquestes anònimes, d'un 360, o d'entrevistes individualitzades?
Mostrem el nostre compromís amb l'empresa quan ens relacionem amb els clients, proveïdors, contactes comercials, etc.?
Posem el nostre cervell i el nostre cor en cada tasca que fem durant el nostre horari laboral?

Departaments o illes?

2008-07-06T21:47:00.000+02:00

Hi ha empreses on, quan parles amb els seus treballadors, sembla que no estigui formada per departaments sinó més aviat per illes ben separades i autònomes.
Cadascun cerca acomplir els seus objectius "a la seva": tot val per aconseguir-los, encara que sigui a costa de rebentar els dels altres departaments. I les dades que necessitin els altres, resten aparcades fins que no siguin requerides incomptables ocasions.
Cal evitar les batalles entre els departaments en benefici del conjunt de l'empresa, de tothom.
Així doncs, s'ha de practicar un diàleg entre departaments i no un enfrontament per veure qui ho fa millor; organitzar trobades on cada departament presenti a la resta què fa, què necessita i què pot oferir; fer rotacions entre el personal per treballar durant un cert temps en un departament diferent al seu; etc.
Esmerçar temps i esforç en que els diferents departaments es coneguin i s'entenguin, és una de les millors inversions possibles.

Pensar abans d'actuar

2008-06-29T21:12:00.000+02:00

Per tal de ser eficient en les nostres tasques diàries, cal pensar abans d'actuar.
El que anem a fer és alguna tasca que ens durà a assolir els nostres objectius?
La nova activitat que encetarem es correspon amb les nostres responsabilitats?
Obtindrem resultats del que començarem, o és pura burocràcia?
Moltes vegades el desig emocional de respondre les trucades, llegir els e-mails
que van arribant, fer-la petar amb el col.laborador que acaba d'entrar, o
qualsevol altra tasca d'aquest tipus, ens allunya d'actuar en el que realment
té valor afegit, d'aconseguir allò pel què se'ns paga.
Cal, doncs, analitzar bé què hem de fer, enlloc de començar pel primer que veiem
sobre la taula o que trobem a mà i ens ve de gust. Pensar abans d'actuar.

Pels seus fets el coneixereu

2008-06-22T18:04:00.000+02:00

Et diu que deixis el que estiguis fent, i comencis el que t'ordena.
T'interromp sovint amb la frase: pots venir un moment? (o variants similars)
Et demana informació "per ja".
Quan li planteges algun canvi, fa veure que t'escolta, però decideix continuar com fins ara.
T'envia a formacions, però no amb ell. Diu que ell ja ha fet un curs similar al que et fa fer.
No cal que et feliciti pel que fas bé, perquè "per a això et paguen".
Si no et necessita, ets sents oblidat. Si et necessita, ets sents aclaparat. No té terme mig.
Si parla amb algú del teu costat, et dirà un lacònic "tot bé?" per guardar les aparences.
Si arriba tard a una reunió amb tu, et dirà que és culpa teva perquè no l'has anat a buscar.
Si arribes tard, et dirà que ets un impuntual i un lladre del seu temps.
Els dies de bon humor, t'esbronca per les coses que considera que has fet malament.
Els dies de mal humor, et fa sentir com un drap brut i t'amenaça d'acomiadar-te.
Ell mai no t'ha insultat. O ho has entès malament, o bé no és cap insult (per ell).
Coneixes algú així? És un director, no pas un líder. Et dirigeix, et manipula, et menysprea, et coarta, et fa sentir malament fins el punt que et fa plorar (t'has d'amagar, és clar) o fins i tot et fa emmalaltir. És un director tòxic.

Invertir en desenvolupament

2008-06-15T22:34:00.000+02:00

Cal invertir temps i esforç per créixer, tant personalment com professionalment.
La formació que vàrem rebre a l'escola i la universitat no és suficient per mantenir-nos al dia a un món que avança a una velocitat de vertigen. Ni tan sols l'ensenyament puntual (un màster, un seminari, un curs on-line) ens serveix per afrontar els propers problemes que ens sorgiran.
Cal entendre la formació com un continu, una actitud habitual, una manera de fer intrínseca.
Conec directors d'empreses tecnològiques que treballen a l'antiga, amb un "tac Mirga" i rodejats de papers. La seva animadversió a canviar acaba reflectint-se en tota l'empresa, que resta estancada en els mateixos processos, sistemes, formes de fer, ... Van tenir un començament engrescador i molt profitós, però han caigut en la rutina i el tantsemenfotisme: si el director no es forma, no progressa, per què ho haurien de fer els altres? El seu destí final: el tancament de l'empresa.
Invertir en desenvolupament personal ens farà ser més oberts a noves visions, més tolerants als canvis de l'entorn, més crítics amb el conformisme i més positius a l'hora d'encarar nous problemes.

Cal saber dir "NO"

2008-06-08T17:24:00.000+02:00

Contràriament al que es creu normalment, és correcte dir "NO" als nostres superiors jeràrquics o als nostres col.laboradors.
Habitualment no es fa per por a les conseqüències, però també per no ferir, per ser més estimats, per comoditat o per servilisme. Però això comportarà efectes negatius: ens desvia dels nostres objectius, ens du a perdre el nostre propi respecte, augmentem el ressentiment cap als altres i ens fa perdre el control sobre la nostra vida.
Per tant cal saber dir "NO" quan calgui. Això sí: d'una manera correcta, ferma, raonada i assertiva.
La nostra negativa serà, aleshores, una font de confiança pels altres que veuran en nosaltres uns autèntics col.laboradors, sincers, responsables i lleials.